Andorra. Pic de la Cabaneta

Tal com diu en Jordi Longás en el seu llibre de les 100 Cumbres de los Pirineos, és difícil imaginar-se un paratge tan bucòlic tot arribant a la Vall d'Incles des de Soldeu, però, malauradament, per a mi, la Vall d'Incles ja està tan urbanitzada que no és ni una ombra del que era fa tan sols 10 anys. Les bordes, les noves edificacions, i l'asfalt ho ha transformat tant, que per a mi, que hi vaig molt de tant en tant, era pràcticament irreconeixible. Però tal com diuen, és el progrés, i és imparable.

Per tant, no ens "oblidarem" que estem a Andorra fins que no estiguem ja una mica més amunt del pàrquing. Allà sí que estic totalment d'acord amb la descripció de l'itinerari que fa. Davant del refugi lliure s'estén una esplanada que sembla irreal.

Quan arribem a l'alçada de la Pleta de Siscaró, seguim el GR, sense arribar-nos al refugi, fins als estanys de les Canals Roges, i allà ens desviem cap a l'esquerra per pujar la suau pendent d'herba que ens portarà fins a la cota 2700, a tocar de la Tossa del Cap de Siscaró, i, carenejant sense perdre gaire alçada, arribarem al Pic de la Cabaneta.

La tornada la fem per una altra banda. Seguim els nostres passos fins a la Tossa, però allà carenegem cap al Nord fins que el camí queda tallat per uns gendarmes de roca que ens tallen el pas, i és aquí on ens deixem caure per una pendent d'herba força dreta que ens portarà fins al camí que va del refugi a la Portella de Siscaró, una mica abans de les Basses.

Seguirem el camí pintat amb punts grocs fins arribar al refugi, i d'allà, de nou cap a l'aparcament.
Nosaltres, amb la calma i disfrutant de les vistes i la bona temperatura, hem trigat 4 hores i mitja en pujar i baixar.