Talaia Gran. Via Anglada-Vergés.

Aquesta és una bona opció per dies de calor, si no sou gaire maniàtics amb els seguros vells i de poc fiar.
És una matinal ràpida, que us permetrà dinar a casa, més o menys amb bona roca, i si ets una mica valent es pot fer sense clavar, en aquest cas, el segon llarg és el mes compromès. I com que el pastes supera el llindar de valentia exigit, no hem clavat.

Nosaltres portàvem quatre pitons a la motxilla per si de cas, però aquí s'han quedat. Malgrat tot, crec que és recomanable dur-los per si algun dels que estan posats, salta.

La guia de l'Hita diu que el segon llarg és 7a, potser sí, però en qualsevol cas, difícil i amb una caiguda molt lletja. El darrer, 6c+, on el primer burí ha aguantat dues caigudes del pastes (com ja he dit abans, és un valent), al final sí que surt, ja que la qualitat de la roca permet apurar bastant (i si vas amb la corda per dalt, encara més).

Al cim no hi ha reunió, de manera que s'ha de fer l'excursió fins al ràpel, i cridar força perquè et senti el company.

El material que hem utilitzat és el típic: joc de tascons, aliens i friends. A la segona reunió hem posat una plaqueta recuperable.

Apa, aneu-hi que val la pena.