diumenge, 30 de maig de 2010

Talaia Gran. Via Anglada-Vergés.

Aquesta és una bona opció per dies de calor, si no sou gaire maniàtics amb els seguros vells i de poc fiar.
És una matinal ràpida, que us permetrà dinar a casa, més o menys amb bona roca, i si ets una mica valent es pot fer sense clavar, en aquest cas, el segon llarg és el mes compromès. I com que el pastes supera el llindar de valentia exigit, no hem clavat.


Nosaltres portàvem quatre pitons a la motxilla per si de cas, però aquí s'han quedat. Malgrat tot, crec que és recomanable dur-los per si algun dels que estan posats, salta.


La guia de l'Hita diu que el segon llarg és 7a, potser sí, però en qualsevol cas, difícil i amb una caiguda molt lletja. El darrer, 6c+, on el primer burí ha aguantat dues caigudes del pastes (com ja he dit abans, és un valent), al final sí que surt, ja que la qualitat de la roca permet apurar bastant (i si vas amb la corda per dalt, encara més).


Al cim no hi ha reunió, de manera que s'ha de fer l'excursió fins al ràpel, i cridar força perquè et senti el company.


El material que hem utilitzat és el típic: joc de tascons, aliens i friends. A la segona reunió hem posat una plaqueta recuperable.


Apa, aneu-hi que val la pena.

4 comentaris:

Mohawk ha dit...

Déu n'hi do, quin parell de valents!

Per cert, brutal l'última foto! Veig que a la Freekòpata encara se li pot afegir un llarg per sota, je, je, je...

A tibar-li!

Unknown ha dit...

Ara a la Freekòpata ja no hi són a temps, però hi ha la Montbau Lliure uns metres a l'esquerra que sí que aprofita el mur de baix.
La veritat és que a les Talaies qualsevol via val la pena encara que sigui només per les vistes des del cim.

dj ha dit...

Via molt bona, i en un entorn de somni,on la història i la bellesa del lloc i donen un plus.
bon blog el vostre...

Cesc ha dit...

merci dj

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...