Potser no està dintre del top 10 de Montserrat, però si us va el rotllo aventurer, cal fer-la, i sortint per dalt, ja que el camí d'esbarzers que hi ha per arribar a peu de via, només el voldreu fer una vegada.
Potser li faria falta un reequipament més urgent que a la freekòpata, ja que els burils i els claus que hi ha són d'una aleació fosca-negrosa que fa una mica de por, no tenim clar que estiguin homologats. Tanmateix, els friends i fisurers queden "a caldo", i dónen molta més confiança que els ferros que et puguis anar trobant. Les reunions són tirant a penjades, i tenint en compte la qualitat dels burins, jo no hi aniria amb cordada de tres.
Nosaltres hem dut un joc de fisurers, el semàfor, i camalots fins al 3. Ho hem posat tot, i depenent de la por que tingueu, podeu repetir alguna peça. Cintes, tantes com friends sigueu capaços de posar.
4 comentaris:
preciosa via!
en cas de reequipament, les escàrpies molaria deixar-les, son un bon testimoni del "non expansion"! de la època.
Salut fanàtiks
A nosaltres ens va agradar molt.
En cas de reequipament, jo només retocaria les reunions, allà on hi anaven claus, ara hi van friends.
Molt guapa! El 2n llarg em va encantar! I curiosament és el més equipat tot i que si no recordo malament es podria protegir bastant bé. I el 3r llarg per no pitonar s'ha d'escalar bastant, uf i com costa que els friends quedin bé...
Salut companys,
Felicitats per la vostra ascenció. Vaig tenit la gran sort de fer aquesta via amb el gran Fredi Parera i ell la va fer tota en lliure (jo arrossegant-me com un gos). Crec que el Fredi va ser el primer en "alliberar-la". Crec, també, que afegir-hi mes expansions seria un crim, és una via per a escaladors de veritat que assumeixen dificultat i compromís!
Koki
Publica un comentari a l'entrada