dimecres, 16 de desembre del 2009

Escalada esportiva. Gelida.

Que Catalunya és un lloc privilegiat per escalar ja ho sabíem, tenim pràcticament de tot, per a tothom, i per tot l'any. I avui aquesta afirmació s'ha fet real un cop més, m'explico: el dia s'ha llevat fred i tapat a Igualada, un dia d'aquells que no et passa pel cap anar a tibar de regletes massa petites, i tampoc agafar cantos grans on tota la mà tingui contacte amb la roca. És a dir, no et passa pel cap anar a escalar. Però el cas és que fiant-nos de les previsions de la meteo del dia anterior, avui havia de fer sol, i ja havíem quedat al bar amb els companys. Però ja dic, jo he sortit de casa pensant que me n'anava a esmorzar i tornava,...
Arribant al bar, el Llop (súperfanàtic, sembla un pare recent amb un dia de permís) ja hi era, el Sergi ha arribat poc després, i el darrer ha estat el Pol, que després de fer bulder durant tres hores ahir a la tarda al rocòdrom, avui encara tenia forces per tibar,... com dèiem, feia fred i feia mandra sortir del bar, però el Llop ens ha estirat a tots i hem decidit finalment anar a Gelida - ja veureu ja, allà segur que escalarem amb samarreta, ha dit -. A fora, el termòmetre de la furgo estava a 3ºc.
I arribats al pàrquing, efectivament, samarreta. Samarreta tèrmica interior a sota d'un forrillo, d'un xaleco i d'una jaqueta de plumes,...temperatura de 2,5ºc. i cel tapat (perquè coi no es posa a nevar i tornem al bar ?!!!). Però no. S'ha d'escalar, i s'ha de tibar, i si no, que li preguntin al Llop, que per escalfar m'ha muntat un 6c - em sembla que m'he equivocat de company de cordada -. Però ha anat passant l'estona i el miracle s'ha produit, encara no sé com, hem pogut escalar en condicions més o menys decents, amb un ressol moooooolt tímid que ens animava (almenys a mi) a fer-ne encara una altra (el Llop no necessitava aquest ressol, ell seguia escalant i encadenant com si res).
Jo només he escalat a la zona dreta i centre, i sobretot, a les vies del centre, no he pogut deixar d'imaginar com seria de guapo si enlloc de les vies estar unes al costat de les altres, estiguéssin unes a sobre de les altres,...





Les ressenyes les he tret d'aquí. Merci Pietro.

Cesc.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Eh Cesc! que t'has deixat a un company: l'All!! El més fanàtic de tots, que no ha parat ni un moment de practicar la seva activitat!

A reveure. Pol

Cesc ha dit...

Què tal Pol, heu escalat gaire més ?

Pol ha dit...

Denunidor!!en segi i jo crec que una via més, pero el llop...s'havia acabat un pa de kilo sencer i cla, ..l'havia de cremar!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...