dimecres, 9 de desembre de 2009

Ripollès, Serra del Catllar

Aquest pont de la puríssima podia escollir entre les aglomeracions a peu de via de qualsevol sector de qualsevol escola d'escalada, o bé anar a l'altre extrem, la completa solitud a les muntanyes del Ripollès. Perquè a les muntanyes del Ripollès, fora del Puigmal i del Bastiments, on mai no estàs sol, hi ha altres cims.
La vall de Coma de Vaca n'és un clar exemple. El camí de les gorges del Freser que remunta fins al refugi de Coma de Vaca, passa per la vall del Pirineu Oriental que segurament s'assembla més a qualsevol vall de Pirineu Central (opinió personal). És a dir, que salvant un desnivell d'una mica més de 800 mts., passem del faig a l'avellaner, al pi negre, i més amunt a l'absència d'arbrat. Ho sento, no sóc biòleg i no puc ser més precís. En fi, que sabía del cert que per aquesta raconada no hi trobaria gaire gent, i em venia de gust.
Les condicions meteorològiques més pròpies d'un mes d'octubre segueixen, de manera que he aprofitat per recòrrer la Serra del Catllar.

Dit i fet, truco al Xavi per avisar-lo i el diumenge al matí em llevo ben aviat i enfilo la vall fins al refugi. Hi arribo al migdia, i després de fer un mos, i per aprofitar la poca estona que queda de llum, m'arribo al Balandrau.

Cim del Balandrau amb Montserrat de fons


La Vall del Freser (dreta) i la de Coma de Vaca (esquerra) des del cim del Balandrau

Les tardes ara a l'hivern són llargues, i són un bon moment per acabar aquell llibre que estant a casa costa tant d'agafar, ofegar-se a base d'infus, i fer plans de futur que difícilment es compliràn,..

Durant la nit amb prou feines ha gelat, i malgrat les nuvolades i la falta d'insolació, la temperatura és positiva.
Tal com m'imaginava, sembla que tingui tota la muntanya a la meva disposició. Durant la travessa em topo només amb quatre excursionistes al Coll de Tres Pics, i després amb un altre al cim del Gra de Fajol. El vent bufa de valent i m'entretinc poc a fer fotos.


La vall del Ter des de la Collada del Catllar

El Bastiments des del Gra de Fajol

Segons el mapa, un cop arribat al Coll de la Coma de l'Orri ja hauria d'anar directament cap al Coll de la Marrana, però és que el Gra de Fajol es veu tant a prop, que sap com greu no pujar-hi a veure l'estació d'esquí,...
Ara sí, un cop assolit el cim i arribat a la Marrana, dubto si fer cas a l'estomac i tornar al refugi, o donar el darrer cop de gas i pujar al Batiments. I al final, guanyen les ganes de fer el cim.


La vall del Freser des del Bastiments


Cap al nord


Ara ja sí, ja he complert, baixo per l'altre cantó i vaig a buscar el GR que em durà fins al refugi, tinc tanta gana que em sembla que si topés amb una perdiu blanca, (segur que n'hi ha) me la menjaria amb plomes i tot. Al cim mateix, un ruixat de neu em recorda que estem en plè mes de desembre i a 2.800 mts d'alçada, però més avall (no gaire) aquesta neu es converteix en aigua, cosa que em situa de nou a pocs quilòmetres del Mediterrani. A la tarda, més infus i més plans,...

El dimarts es lleva amb un cel ras i calma total, sembla que la calor acabarà amb la poca neu que queda a la muntanya, i per tant, si volem esquiar, potser haurem de fer uns quants quilòmetres,...
Dedico l'estona que el Xavi endreça el refugi a badar, observar, i endormiscar-me sobre d'una pedra ajudat per l'escalfor del sol, ... s'està prou bé aquí dalt,....




Cesc.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...