divendres, 18 de desembre del 2015

Evolucions Montserratines

Sovint, en "l'entranyable" món d'etiquetar la nostra activitat vertical segons l'estil en que afrontem les nostres epopeies i èxits esportius, fa que oblidem la història que hi ha darrera petites escalades que mai estaran entre els grans mites del massís. La senzilla escalada clàssica, o tradicional, o trad... en definitiva: grimpar sense més, enfilar-se pels còdols.
Què hagués fet en Santacana amb tot l'arsenal de ferros que tenim avui dia?
Moltes d'aquestes escalades les trobem en senzilles vies normals o tombades arestes Brucs, a voltes polides pel pas de grimpaires, a voltes feréstegues i oblidades. Totes elles, això si, amb una càrrega històrica que ha marcat les bases d'una evolució de tècniques i materials. És en aquesta última evolució (la dels materials) en la que vull fer una reflexió. Primer, cal fer un reconeixement a la destresa i bon fer dels primers grimpaires en recórrer aquestes vies, pujant per allí amb espardenyes i corda de cànem a la cintura. Que bonic (i perillós) devia ser poder escalar en aquells anys sense el pes de l'ètica sobre l'estil, sense l'etiqueta, sense el dilema/problema de les expansions. Simplement no existia un material que amb el pas dels anys, a part de permetre el progrés de l'escalada, ha propiciat la degradació de la roca, la massificació, l'aparició de polèmiques i etiquetes... es va passar de veure línies escalables a veure línies perforables... en fi, no vull entrar en el debat de xapes si, xapes no. Sóc conscient que TOTHOM, en un moment o altre hem gaudit d'uns bells passos d'escalada protegits d'un bon parabolt... com tampoc conec NINGÚ que desestimi una bona assegurança (del tipus que vulgueu) en una secció on preveu unes possibilitats altes de caiguda, en resum, que prefereixi fer-se mal abans de no fer-se'n, podent-se protegir la caiguda.
Per sort, l'evolució del material, sovint ens permet escalar amb tota la seguretat desitjada sense malmetre la roca ni l'esperit amb que es va obrir la via que repetim. Ens permet anar més enllà en el debat de les expansions.
"Espits" dels 80'es en un itinerari de fa 70 anys? (la foto està feta amb dues mans)
Un exemple clar podria ser el mític i temut primer llarg de l'Aresta Brucs del Dit, on amb les dècades han anat apareixent i desapareixent expansions inexistents en la primera escalada. Quin sentit té encallar-se en el debat sobre les tres o quatre xapes que hi van apareixent, si amb els materials que tenim actualment es poden col·locar set o vuit assegurances ben fiables prescindint d'aquestes expansions? Quants cops ens hem trobat ancoratges no originals al costat mateix d'un bon forat o una bona fissura, en un lloc on sovint ens podem deixar de mans?

no cal una tècnica molt avançada per posar un friend en un forat com aquest...


Un altre exemple ben clar on podeu anar tranquil·lament a comprovar-ho, és l'aresta Brucs de la Bitlla. A menys d'un metre de cada una de les expansions afegides a la via es pot posar una protecció "flotant" de total fiabilitat. A part de totes les que podem posar entremig! Veureu que és molt més divertit i autocomplaent pujar-hi "jugant" amb els "ninus"!
Quines ganes tinc que a certes vies els arribi la tardor i amb ella, els caiguin les fulles i quedin altre cop despullades per afrontar una nova primavera, tant diferent de les que l'han precedit les últimes dècades!

les bitlles apunt, que comenci el joc!













5 comentaris:

Amadeu ha dit...

No m'estranyaria gens que aquest esdevinguès un dels jocs preferits dels escaladors actuals: pujar amb flotants les vies amb expansions.
Bon post!
Amadeu

Anònim ha dit...

que es mes sostenible?....... perforar i col.locar una xapa o que tothom hagi de tenir el seu joc de ferralla?......pq no mirem les coses globalment?

montserrat sense forats a costa de què?
D on surt el metall dels feriends, aliens, tricams, tascons.....? quina despesa energètica hi ha en fabricar los?

Anònim ha dit...

Company anònim, entenc que el post no menciona en cap moment el tema de la sostenibilitat ambiental... L'escalada miris per on la miris no és sostenible ambientalment, només per començar ja cremem unes desenes de litres de benzina cada cop que hi anem. A partir d'aquest punt, la resta és fullaraca. Entenc que parlem d'ètica i respecte als pioners, de fer el joc més entretingut i noble... L'escalada és molt més rica que una gestualitat i unes capacitats físiques. En la teva valoració també estaria bé que contemplessis que un mateix tricam o tascó el pots posar centenars de vegades. Si cada cop que hagués posat una assegurança flotant hi hagués hagut una expansió que substituís l'autoprotecció, ja t'asseguro que la quantitat de metall utilitzat superaria amb escreix el volum de tota la meva "ferralla".
Simplement es volia comentar, que amb la varietat i qualitat de ferralla flotant que existeix avui dia, es podria passar pàgina en la guerra de xapes si/xapes no.
Res, només una reflexió positiva.

Llullu

TRanki ha dit...

BOnes LLULLU,

AMADEU, en quant a pujar sense els bolts, en MOLTS dels casos és posible, inclús en vies de esportiva renombrades..."excepte" ( dic excepte perque TOT el que s'esvala en lliure s'escalaria en SOLO) en llocs on asegurar-se és imposible, a moltes vies es poden col.locar flotants, i mirar d'escalar-les de manera alternativa: SEN DIU GREEN POINT..i no és tant poc habitual.
Inclús vies de la PARET GRAN de stllorenç de munt ( amb fisusres o no) com la BAUHAUS, la TREBALLEM AMB COSES ESTRANYES I BELLES, o la SAREE )de 6c a 7b), ja s'han fet així...i moltes altres.
En llocs com TORROELLA del MONTGRI un 7c+ que vaig equipar amb bolts l'he acabat fent en trad amb certa facilitat, i a STFELIU un company va escalar un 7c de granet i en placa que ni semblava que es pogues fer amb els bolts!
A CAVALLERS hem fet la SMITH ROCKS ( ex 8a de pLACA) i a RIGREIXER vies ben impressionants com GRAVETAT LUDICA i ALTRES, de 7b i 7b+
En general la roca mana, si hi ha forats només es qüestió de nassos...

LLULLU, sobre l¡'ética dels pioners SEMPRE m'he preguntat el QUÈ...com devia pujar en SANTACANA pel primer llarg de la GEDE del pas del príncep? NO EM QUADRA..haha...

Mrs Sharon Sim ha dit...

Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...