Ganivet de Diables - Grisu Vicenç

Avui amb en Llullu hem repetit la Grisu-Vicenç del ganivet de Diables, una via que té tots els ingredients de les vies del vessant nord de Montserrat: arítjols, roca a trams trencadota i equipament antiquat.
Malgrat tot, però té la seva gràcia, ja que també té trams espectaculars i bonics, com ara el tercer llarg, i també l'entrada i la sortida de la quarta reunió.

Però anem a pams:  hem entrat per la original, un llarg per a nosaltres ingraduable, al principi unes rampetes ajagudes i trencadotes, i després una jardinet vertical ple de punxes i troncs amb un arrelament dubtós. Però bé, es passa. Ho dic perquè si l'anéu a repetir, des de baix sembla que es pugui fer gairebé a pèl, i no.
El segon i tercer llargs s'empalmen, i surt un xemeneiot de 50 metres, com més amunt més difícil d'escalar i de protegir. Si dueu tricams, els posareu. I a la repisa, sorpresa, uns friends caiguts de la part final de la Reina Sánchez, que si algú en sap alguna cosa, que envii un mail a grimpacodols@gmail.com i els retornarem a l'amo.
Quart llarg, inici amb roca dubtosa on caldrà escarbar una miqueta la fissura amb el lleva-tascons per poder posar alguna peça decent, el pitó que dibuixa l'Hita no hi és, i poc abans d'arribar a la reunió hi ha una xinxeta recta amunt que despista una mica, cal anar a l'esquerra, on hi ha una xapa que costa de veure. Cal dir que aquest tram, fins a la reunió és molt guapo, roca molt bona, i surt en lliure, més o menys 6b difícil.
Cinquè llarg, sortida de la reunió, també espectacular i amb roca excel·lent, desplomet també de 6b (una mica més fàcil que el 6b d'abans), i seguir la fissura que poc a poc va perdent qualitat i verticalitat, fins a una alzina 40 metres més amunt.

Material, el típic, fissurers, tricams, semàfor d'àliens i camalots fins al 3.

Cesc.