The Great Glen. Escòcia.

Com que aquest final de juliol ha estat tirant a plujós per aquestes nostres contrades, hem decidit anar a buscar el bon temps cap al nord, concretament cap a Escòcia.

The Great Glen és una falla natural que pràcticament retalla de nord a sud i per la meitat Escòcia, començant per la ciutat costanera d'Inverness i acabant a Fort Wiliam, cap al sud, a unes 130 milles  seguint la línia natural que marquen el Loch Ness, el Loch Oich i el Loch Lochy fins arribar de nou al mar, a Fort Wiliam,  petit poble que serveix de punt de partida per pujar al Ben Nevis.

El recorregut que ells anomenen Great Glen s'acaba allà. Amb bicileta són tres etapes i uns 130 km. de recorregut, amb un desnivell relativament suau, ja que si bé sempre es va vorejant llacs i canals, tot sovint el camí s'enfila per la muntanya. L'asfalt, la pista i els corriols es van combinant, però tots tenen un denominador comú: les midges, uns mosquits petitíssims i molt violents, que per sort, només t'ataquen si t'atures, ja que no et poden seguir encara que només caminis.

De Fort Wiliam nosaltres vam agafar un tren que cap a l'est, travessa tota una zona molt muntanyosa i molt humida, plena d'aiguamolls, i vam baixar a l'estació de Rannoch, que està literalment al cul del món.

Des d'allà, tot per asfalt i pràcticament sempre amb baixada (això sí, moooooolt suau), amb dues etapes i 76 km. més a les cames, ens vam plantar a Pitlochry. A 3 milles de Pitlochry hi ha la destil·leria més petita i també la més pintoresca (diuen) de tot Escòcia, Edradour, autèntic objectiu del viatge.

Sorprenentment, durant tot el viatge la meteo va ser benevolent, potser massa càlida per fer activitat, amb només un dia de que estava núvol i amb boira pixanera, la resta, mig mig i molta calor quan ens tocava el sol de plè. Les bicis, que les vam llogar allà, són hibrides entre muntanya i cicloturisme, ideals pel tipus de camins per on va l'itinerari.