Gel a Cervières. Ara sí.

De fet, el títol del post no és del tot correcte, ja que avui, per primera vegada a la meva vida, he fet més dry-tooling que gel pur i dur. Cascades, tot i que esporàdicament, ja n'he fet unes quantes, i ja conec bastant la sensació que es té quan t'agradaria que el piolet entrés fins a la creu, i no hi ha manera. Però això del dry-tooling per a mí ha estat tota una novetat.

El cas és que avui anàvem amb un autòcton que les tres cascades principals del sector ja les va escalar la setmana passada, i avui tenia ganes de repetir un parell de totxos amb els piolets. I dic totxos perquè així d'entrada, quan m'he disposat a escalar-los, lo primer que he fet ha sigut treure'm els guants, ignorar el fred, i escalar tant depressa com he pogut. Però no, el dry-tooling s'escala amb piolets.

Primer hem muntat un M noséquant molt difícil, mig fent trampes i mig fent artifical, i allà hem anat fent tope-ropes i desgastant les eines sobre la roca, però d'això es tracta, no?

Després hem fet un altre M noséquant més fàcil que l'anterior, aquest ben fet, des de baix, i en lliure (????). La veritat és que a la que comences a agafar confiança en això d'anar ganxejant amb els piolos, la cosa es torna més fàcil.

Però si una cosa m'ha quedat clara, és que quan després d'anar de ganxos per la roca uns metres claves el piolet al gel, és com si xapéssis un parabolt després d'un tram de passar por. Ja pot ser tot lo "tiesso" que vulguis, que et dóna un bon rotllo que t'hi cagues.

Cesc