La Grave. Le rêve de tous les skieurs.

Ja feia anys que hi anava al darrera, però aquests descensos poden ser francament compromesos si no s'hi va amb algú que s'ho conegui d'allò més bé. Com diria aquell, avui he tatxat una de les activitats que volia fer sí o sí abans de morir.

Per tots aquells que no ho conegueu, els fora pistes de La Grave no són sino una mena d'estació d'esquí amb un sol telecabina (dividit en trams), que puja des del poble, a més o menys 1500 mts. fins a la cota 3.200 mts..

Avui estava obert fins a dalt, o sigui que, si feu números, veureu que difícilment es poden fer més de 5 o 6 descensos en tot el dia.

Regularment, i sempre després d'una nevada, abans d'obrir-lo al públic, hi ha uns guies que fan un primer descens  d'alguns itineraris per decidir si el risc d'allaus és assumible o no, o si es pot obir fins a dalt de tot. Tanmateix, sempre s'esquia sota la resposabilitat de cadascú. 

Avui el risc era 3, i com sempre, és més que recomanable dur l'equip compert: ARVA, pala i sonda. I casc.

Els itineraris clàssics no són difícils, però com he dit abans, sí que poden ser compromesos, ja que si per algun motiu segueixes les traces que no toquen, es fàcil acabar abocat en algún corredor on sigui imprescindible acabar rapel·lant, o bé si aneu molt a la dreta, us trobeu esquiant sobre la glacera sense saber-ho. Nosaltres, tot i que en principi la gent amb la que he anat s'ho coneixien bé, a la motxilla, hi duiem el boudrier, un rapelador, un cargol de gel, quatre cintes i una corda de 30 mts. ... just in case ....

Cesc.