Puntes de la Vinyola, Corredor nord-oest

Com diu aquella cançó de la Dharma: Catalònia is not Patagònia... però potser una mica Alaska... La paraula per definir aquest cap de setmana és , sens dubte: FRED.
I com a animals intel.ligents que som decidim anar a un corredor nord al punt més fred de la Cerdanya. Ens ha arribat alguna informació que deia que "hi ha un petit filet de gel a les Puntes de la Vinyola...".

Foto del mes de desembre passat cedida per l'Albert Salvadó

En fi, en Cesc m'enganya i a primera hora deixem el cotxe a -14º i comencem a caminar "una horeta"(potser dues també) enfonsant-nos l'últim tros fins als genolls amb raquetes incloses. Els últims metres fins a tocar el filet de gel (pedra nua) són d'autèntica natació per la neu. La via és molt estètica i suposo que amb gel encara deu ser més maca, perquè la cosa era més tirant a roca que a mixte. Sort que venia el lolu del Cesc per treure'm les castanyes del foc i es curra un parell de llargs bastant delicadillus i més exposadets del que voldríem... ara un pitó que surt amb la mà, ara un cargolet que casi no aguanta el pes de la cinta, ara un alien en una fisura gelada, ara una reunió d'un sol pitó... quin canguel.li! I tot això amanit amb unes temperatures siberianes, estones de boira i un "puntet d'aire".

I com a bon company que sóc, després que el nanu es currés tot el marronet, jo faig l'aresteta final i faig cim com un heroi. A més, els últims rajos de sol em dónen la benvinguda! Preciós però sofert.
Unes hores més tard arribem desfets al cotxe, amb alguna llagueta més i algun pesigolleig als dits dels peus...i poques ganes de res més que no fós sopar i desmaiar-se dins el sac. Crec que demà no servirem per res.

I efectivament, ens llevem apallissats i no servim per res (a 17º sota zero!!). De totes maneres decidim anar a fer un "tomb" pel Cadí a vore si avuí... Pugem per una canal secreta que es diu Sabat i baixem per un desconegut PR anomenat Cristall que ens deixa un bon regust de boca i unes cames com cavalls de tir. Però ja són figues d'un altre paner.

Quin bon entrenament per als nostres projectes montrebeians!!Jejeee
En fi la mediocritat ben explicada no ho sembla tant, però la vivència va ser intensa i creieu-me, encara la tinc fresqueta.

Grimpacòdols (Llullu i Cesc)