divendres, 5 de març de 2010

Espaldamaceta

Aquest és el nom amb el que es presenta aquest cantautor tarragoní. Juan José González us agradará si us agraden Silvio Rodríguez o Serrat, segons he llegit en alguna crítica a la xarxa. Jo no sé si hi estic del tot d'acord.
El que si que us puc dir és que no esperava que, en aquestes alçades, em pogués empassar tot el disc d'una tirada sense cansar-me a la tercera cançó de la veu i la guitarra. I és que no hi ha res més. Arranjaments súper senzills, i una producció molt bàsica.
Però he caigut a la trampa d'intentar seguir les lletres, i entendre-les, i m'he quedat atrapat. També hi deu influir el fet de l'hora que és, tenir la panxa plena després de sopar, i la copa de vi a les mans, suposo,...
El disc es titula Madera y poca luz, i com és habitual, hi ha un tastet al seu MySpace, que a més, hi ha una versió de la cançó Mil millones de veces de Los Planetas.



Puede que ocurran cosas si me doblo hoy
si me caigo de mi trono tal vez pasen cosas
Y me de cueta de lo falso que soy

Puede que no quede nada del aparentar
Puede que todo mejore o que todo se joda
Para machacarme de nuevo estar mal así

Que tal si lo prueba otro y miramos de pie
Puede que si le funciona todos lo hagamos
A ver si nos sale tan bien como a él

Necesito maquillaje para mejorar
Si me entreno en el espejo y creo un personaje
Puede que mejore si nada sale mal

1 comentari:

Anònim ha dit...

Madera y Poca Luz, tal com estarem dins el taüt quan ens morim

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...