La via és d'una dificultat baixa/moderada, però amb un nivell d'exposició a considerar si anem justos amb el Vé, sobretot al darrer llarg, on et pots fotre un castanyot considerable sobre un replanet si caus abans de xapar el parabolt.
Malgrat que hi ha unes quantes expansions repartides per la via, nosaltres hem pogut afegir assegurances amb tricamps i d'algun marlet.
Compte si aneu durant el cap de setmana, que això de Montserrat està cada cop més concorregut, i hi ha bastanta gent circulant per a tot arreu.
Apa, aneu-hi que és bonica!!
Cesc.
3 comentaris:
Booooo!!!! Grimpacodols encara viu!!!
La vaig fer fa anys i com comentes, els darrers llargs són força exposats, aleshores hi havia dos burins força atrotinats, pel que comentes ara hi ha algun bolt no?
Si, de fet, penso que exposat, fins a cert punt, només és el tercer llarg. En el primer llarg només hi ha un spit, però és molt fàcil. En els segon, tres o quatre xapes en els trams més difícils, i després el tercer llarg, on caldrà utilitzar els merlets de la foto, i aleshores ja arribem sense problemes fins a un parabolt. Tota la resta, són spits.
Jo crec que si ens movem més o menys bé en el cinquè grau, és una via molt recomanable.
Cesc.
Publica un comentari a l'entrada