Tozal del Vero. "...no se lo digas a nadie..."

Ja feia uns mesos que en Joseba estava "pesadet" amb anar a fer un "vistassu" alliberador a aquesta via d'una de les millors parets de la serra de Guara. Veient que ja es començava a buscar altres nòvies per anar-hi, faig un cop de cap i em planto a Azlor apurant la benzina i la nit...
La via, obra del Husa, Cristóbal i companyia, va ser oberta l'any 89 i busca en tot moment la zona més gris d'aquesta "més que vertical" paret de vora 300 metres. Oberta en estil mixte, VIº A3, pitons, ganxos, burins i demés metralla i hores, moltes hores...
L'objectiu: canviar els A...,pitons, metralla i unes quantes hores per magnesi i tibades...
Objectiu no acomplert! alguns trams massa "regineros" (calcari molt llis i tou a l'estil d'alguns trams de Roca Regina) fan que la missió sigui quelcom més que futurista...
De totes maneres, calia veure-ho i l'experiència ha estat d'allò més gratificant ja que la via s'ho val i alguna cosa ha canviat...
Un primer llarg de tràmit (V+), un segon llarg per anar-hi amb ganes (7c+ made in Joseba), un tercer molt maco (6b), el quart espectacular placa de forats de 40m (7a+). El cinquè, la primera bufetada, 6c+ i un pas Ao (en lliure podria ser un 8? de tres moviments!!). El sisè ronda el 7a amb un pas d'espatlles per agafar el primer canto del llarg. El setè cap al 7a+ comptant que no es trenqui una regleta bastant clau. El vuitè, 6b i cinc passos d'Ae i en lliure impossible. Novè i desè llarg ni els vam mirar seriosament però potser algú podria...no sé. I l'últim un preciós i curt cinquè.
La baixada caminant per l'esquerra de la tàpia, buscant-se la vida...millor portar-se la disfressa de senglar, pantalons llargs i paciència...n'he fet poques així. Cal fer-la per entendre-ho.
Per fer aquesta versió semi-free hem utilitzat un joc de tascons mitjans-grans, aliens verd, groc, gris i vermell, un camalot del 0'75, un ganxo (un pas al llarg 9) i prop de vint cintes. Vam trigar unes 6 hores i mitja coneixent el 5 primers llargs.
Molts ploms que marcava la ressenya original no hi eren i els altres ni els vam tocar...quina por!!
Quina llàstima, altra via caurà...i per treure el regust dolç-amarg res millor que apropar-se de festa a Rodellar, concertillu, bon ambient i birres... massa birres...
"Joseba, anem a dormir que aviat es farà de dia i encara ens reconeixeran..."

sortint del primer interrogant...(Ll.5)

piiiiip... bateria caput i final del reportatge

 
Salut i metres!

Llullu