Perestroicrack, Slessova Tower.

Doncs bé, com que encara estaré una bona temporada de baixa i allunyat de qualsevol paret, penjaré quatre fotos i una breu explicació d'una "expe" que va fracassar com a activitat alpina, però com quasi totes les que fas a un país culturalment allunyat del nostre, va deixar records entranyables,...

Era el mes de setembre de 2007 quan juntament amb 4 francesos,  el capità Vilella i jo vam sortir cap al Kirguistan, a la vall de l'Ak-Su, per intentar escalar la Torre Rússia, Slessova Tower, per la via Perestroicrack.

La Torre Rússia. La nostra via pujava per l'esperó de la dreta.

La meitat de la vall de l'Ak-Su. L'altra meitat és igual d'escarpada

La veritat és que vam sortir una mica enganyats per una ressenya "recent" de feia 10 anys, on uns guies francesos l'havien graduat tota ella de 6b/A2, ràpida, bastant equipada,  i amb un descens còmode.

El primer llarg de la via, un slab de 6b per començar.

Els primers llargs són una fisura contínua per sort  no del tot vertical

En Denis ja busca el ràpel, en Pierre va plegant cordes, el Xavi encara s'ho rumia, i jo immortalitzo el moment.

I nosaltres, passarells, ens hi vam ficar com si anéssim a escalar qualsevol via de Montrebei,...

Les excuses pel fracàs són les següents:

• Anàvem tard, al mes de setembre. El dia és massa curt i, com ens va passar, ens va pillar la primera nevada. Després ja no hi tens res a fer.
• Pocs dies, una vintena en total, que entre que arribes a la vall, que està a prendre pel sac d'on et deixa el vehicle, que després voliem fer un petit tour pel país, etc,... només ens en van deixar 10 o 12 per intentar escalar la paret. A més a més, els dos o tres darrers dies va entrar ja el mal temps.
• Problemes intestinals des del primer dia, amb unes cagarrines que no ens van abandonar fins que no vam sortir del país. Uns imagineu un apretón a la meitat de qualsevol llarg ?
• Probablement una agència de viatges massa barata, ja que la previsió de menjar que van fer per estar al camp base els dies previstos no va ser encertada, i al final anàvem raccionant per no quedar-nos sense. Al trekking de tornada, vam haver de matar una cabra per fer sopa. Sí, sí, sopa de cabra, una cabra bullida sense cap altre condiment,... boníssima.
• Érem, i encara ho som, uns passarells,...

Al final però, lo poc que vam veure de la regió de les muntanyes del Pamir Alai, que és la serralada que separa Kirguistan i Tadjiquistan, és molt bonic i molt salvatge. A més a més, encara es poden trobar les restes d'un avió mig enterrat i d'unes trinxeres d'alguna que altra batalleta que van tenir per aquí no fa pas gaire amb els talibans.