dimarts, 28 de desembre de 2010

Montanissell. Rucs on the rocs

6.45. Sense cap escrúpol el meu company de de llit, el mòbil, em desperta. Em noto la cara freda però dins el plumes estic com un torró... Cinc minuts més tard, mentre em prenc el cafetó amb duvet, gorro i guants, miro el termòmetre del menjador... quatre graus dins de casa!! Ja ho deien, ja, que l'alpinisme no era un esport sinó una manera de viure. Però la veritat és que jo no sóc alpinista i se m'acaba de glaçar el poc fanatisme que tenia. En fi, el mal ja estava fet i no hi havia volta enrera ja que havia estat jo el "liante" de la journé. Passant el petit xoc tèrmic dels -5 al carrer, condueixo cap a Monistrol per recollir la resta del comando (Goiko i Cristobal) i de pet cap al bar de Coll de Nargó.
Quina mandra sortir del bar...
-Escolta tu, posa'm un altre cafè amb llet...
No sabem ben bé que fer amb aquest fred que fot.
-Perdó, que em posaries un altre crosanet?
Potser podríem fer-ne una de més fàcil...
-Quan et vagi bé em faràs un talladet?
Potser podríem anar a fer friqui...
-Que et queden madalenes?
Per molt cara sud que sigui...
Prou! Que ens gastarem el jornal per culpa del fred! Si havíem dit d'anar a la Rucs, doncs a la Rucs a fer el ruc! I quin encert mainada, escalant amb samarreta sobre roca tèbia! La via és una petita joia de set llarguets on només el segon no és bonic (llarg de trànsit), la resta un putu deu. Quin bon humor que portem els tres amb aquest solet, aquesta roca, aquest semiequipament tirant a generós... La vida es bella.
Felicitats als autors de la via per la seva bona visió i el seu bon fer. Els graus en general sense regalar res, s'ha d'escalar 6b sobradet per anar bé. El llarg que graduen de 7b no és gaire complicat (sobretot de segon i al flaix, jeje) i no crec que sigui més de 7a. Que bé m'ha sortit la jugada: El Goiko muntant el llarg i jugant-se la gardela, el Cristóbal dos metres per sobre meu cantant-me els cantos i jo encadenant com un lolo, hehehe! Sóc la béstia parda!
En fi un dia rodó com el zero del termòmetre o com els zero minuts de llum que ens han sobrat. I per celebrar-ho CAP A LA TABERNA!
Unes quantes birrhores més tard arribava al Bruc i caram tu, ja no fotia fred a casa. Quina cosa més estranya.

Llullu


5 comentaris:

Mingo ha dit...

Je je je, LLorens que avui són els inocents, com ho deies això del 7b, espera que ho miro, "que no es gaire complicat" valeee valeeee.
Quin profe vas tenir tú de ciències? que no et va explicar que l'aire fred pesa més i es queda al fons de la vall i que dalt a les parets hi ha aire més calentet.
La serra de S, Joan és molt guapa. Vinga com no ens veurem que tinguis una bona entrada d'any.
Ah que passa amb les fotos, és la makina o tu?
Una abraçada

Mingo ha dit...

Uii no havia llegit l'última frase, la de les fotos

Cesc ha dit...

Caram Llullu, dues fotos i a tot color. Quin luxe !!!!!

Anònim ha dit...

Ep! doncs yuyu ja em podries passar alguna fotito per la guia (i mira que m'estic posant pesat eh?) per exemple aquesta del goiko al flanqueig del darrer llarg.

Apa salut i bunany!!

miquel.

Llullu ha dit...

Ei Miquel!! Bunany! Això de les fotos està fet, però ja et passaré alguna que surti jo que sóc més guapo i més modest... Ja et truc, figoleny!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...