divendres, 22 de gener de 2010

Serra del Cadí. Canal Geno i Variant Est de l'Ordiguer

Escalar al Cadí és, per a mi, com escalar a Montserrat o a Montrebei. Són indrets molt particulars, on he passat moltes i moltes hores de la meva vida. He fet un munt de vies, a l'estiu, a l'hivern, sol, acompanyat, del dret i del revés.
Ara feia unes quantes temporades que no hi pujava, i a la que n'he tingut l'oportunitat, no l'he deixada escapar.

Segons la guia del Jaume Matas, la Sànchez Sicart va ser la primera via que es va obrir a la paret nord de la Roca Punxeguda, la tardor de 1972. Amb la Sílvia i l'Arnau voliem pujar-hi, entrant pels dos primers llargs de la Teixonera. El segon, des de la distància, es veu més o menys format, però al primer encara li queden unes quantes nevades i uns quants canvis de temperatura.
De manera que hem hagut de fer un canvi de plans d'última hora, i ens hem decidit per la Geno, això sí, amb horari "friki", ja que eren quarts d'una quan encara no estàvem ni encordats.

 

La Sílvia sortint del primer ressalt, comú amb l'Àliga, que encara es pot pujar amb els piolets, però que com no se'l tracti amb molta delicadesa aquest cap de setmana, no arriba al dilluns.



Primer tram de la Geno, "disfrutón", però també al límit.



Tram central de la Geno, que ara ja té la traça feta



Entre pitos i flautes, una mica més i se'ns fa de nit baixant.

L'endemà, ja només amb la Sílvia, vam escollir la Variant Est de la Canal de l'Ordiguer.
Jo ja l'havia escalat fa molts anys, però sense res de gel, superant el bloc "guarrejant" amb friends i fisurers. Ara sabíem del cert que hi ha la planxa de gel per l'esquerra, i que es passa més o menys bé. Doncs endavant, que el gel al Cadí és molt efímer.




La Sílvia sortint del bloc empotrat, igual que el primer ressalt de l'Àliga, té molt poc gruix, i si volem que duri, s'ha d'escalar molt fi.











És el Cadí la serralada enorme
ciclòpic mur en forma de muntanya
que serva el terraplè de la Cerdanya
per on el Segre va enfrondint son llit.

Del poema Canigó de J.Verdaguer


Cesc.

7 comentaris:

PGB ha dit...

Enhorabona per les escalades! A veure si les previsions es compleixen i aquesta setmana entra fred i les condicions de les canals i cascades milloren! ;)

Cesc ha dit...

Hola PGB.
Ja convindria una bona nevada, però bona de debò. Al pàrquing d'Estana hi havia uns madriles que havien vingut amb els esquís, ...pobrets.

Ferran ha dit...

Ei Francesc, soc el Ferran (Blanco). Com va tot? A veure si fem alguna escapadeta, no?
L'any passat vaig tenir la sort de fer Teixonera i Sanchez-Sicart en molt bones condicions. Les dues molt bones!!! Sobretot Teixonera (vaja c... vas tenir de fer-sol)

Cesc ha dit...

Hola Ferran !!! Quant de temps.
Ja ho saps, quan tinguis algún dia lliure, i alguna idea, avisa'm,.

edunz ha dit...

bones Cesc, al fil del comentari dels peninsulars, com ho vas veure per passejar-se amb esquís? li falta molt? tipus de neu...
aquest any tinc l'ull ficat a les Ticó
merci

Cesc ha dit...

Hola Edunz. Enguany només he anat un cop al Cadí. Tinc bastant clar que falta neu i, tant a la Canal d'Estana com a la del Cristall, la neu és força irregular, degut sobretot al vent. El Ticó és més oberta, i segur que les ventades l'han afectat de manera diferent.
De totes maneres, penso que quan les canals presenten més bones condicions per baixar-les potser és cap a finals d'hivern (març - abril).

Cesc ha dit...

Vull afegir que la darrera foto del post és d'uns escaladors sortint de la zona de la Sàbat, o dels Troncs. No ho sé exactament, ja que la foto la vaig fer amb un súper zoom des de la sortida de l'Ordiguer. Ho dic perquè hi ha uns cornisa de dimensions considerables.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...