dilluns, 18 de novembre del 2013

Via "Wolf Pirate". Pedraforca (Cara Sud)



La setmana passada vam anar a repetir la via del Llop Pirata amb el Willow i l'Adrià Chueca. Cap de nosaltres en teníem massa informació tot i que sobre el paper semblava una via prou atractiva; només sabíem que l'havia oberta un "yanki" anomenat Phil Waters en una estada per les nostres muntanyes, i posteriorment repetida pel Kim Santacatalina feia un munt d'anys. Així que per repetir-la ens invadia una barreja de sensacions estranyes, per una banda una incertesa i respecte semblant a la de quan vas obrir una línia nova, i per l’altra una certa ràbia ja que feia pocs mesos n’havíem fet un intent amb l'Adrià i alguns graus no els vam acabar d'entendre (quins quintus!!), el fet d’anar-hi sense la ressenya original va fer que acabéssim sortint per la veïna via Ska sense gairebé ni adonar-nos-en. Però sobretot, el que ens motivava més eren les ganes de descobrir-la (i a prop de casa!), aquella mena d’invasió d’emocions que es podria resumir tal com deia el bon escalador i alpinista Pau Escalé, “si hi és, s’hi ha d’anar”.
Doncs aquest cop sí, amb la ressenya ORIGINAL vàrem descobrir el tresor amagat.  Va resultar ser una via molt maca, exigent i una mica exposada. Roca molt bona, escalada tècnica i d'equilibri. Assegurances justes i on en més d'un lloc caldrà paciència si es vol anar amb lliure (i si no es vol també). Per nosaltres va ser força entretinguda, vam tardar unes 6 o 7 hores (no som molt lents, però tampoc som ràpids).
Adjunto dues ressenyes, l’original, i la versió autòctona, més que res per actualitzar els graus. Espero que quan la repetiu us sigui útil.

          L'original ressenya original, cortesia del Lluís Parcerissa (merci Parce), també la trobareu al Refugi Lluís Estasen.

Ressenya actualitzada.
I unes fotos,
Primer llarg pròpiament de la "wolf", un bons cinquens a protegir per anar escalfant...i el que ens espera!


Arribant a la R5, quines apretades!, i roca de somni.

Últimes llums al complex sisè llarg, i el Willow que no falla i l'encadena, com si flotés. No sé què li dónen en aquest vailet...



Bones escalades,
Kiku


4 comentaris:

Piju ha dit...


Sempre l'hem tingut al cap...ara ja no hi ha excusa!

merci Kiku!

Anònim ha dit...

una bona clatellada a la tònica que va agafar la cara sud durant un temps...!
Tot torna diuen? doncs que torni ràpid i que sigui etern!

Adrià

Anònim ha dit...

Uoooooo!!!! Enhorabona.

"Has abierto el cojon de mierda!!!"

Jejeje!!

Parce

Anònim ha dit...

a la resse de l'anglada primer llarg hi han tants parabolts!??

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...