dimarts, 2 d’abril de 2013

Silvretta, una gran clàssica

Silvretta, el nom d'unes mítiques fixacions d'esquí de muntanya, el nom d'un massís fronterer entre Austria i Suïssa, el nom d'una de les travesses més clàssiques dels alps. Concretament de la típica travessa que cada temporada estava a la llista però que sempre deixavem per més endavant,....

El mal temps de la segona jornada va fer impossible pujar a cap cim

Finalment, gràcies als companys de Muntania , que m'han donat la oportunitat d'anar-hi a treballar com a guia, enguany ha caigut. M'ha agradat moltíssim i l'única cosa que em sap greu és no haver-hi anat ja fa moltes temporades.

Navegació amb GPS obligada

l'Alta Ruta de la Silvretta és un recorregut gairebé circular que va creuant valls paral·leles a través de colls que sovint s'enfilen fins als 3000 mts, amb opció de pujar a cims la majoria dels quals són força senzills.



Els refugis estan equipadíssims, més semblants a hotelets que no pas a refugis tal i com els coneixem aquí, i una menció especial al Jamtalhütte, amb gelòdrom a l'exterior i rocòdrom a l'interior, per si fa mal temps i volem passar l'estona.

Lligat amb dos clients, no em vaig arriscar a pujar al cim

És una travessa amb un compromís relatiu, ja que exceptuant el darrer allotjament, el Silvretta hütte que té una sortida natural cap a Suïssa, tots els altres, en cas de força major, seguint la vall ens durien cap a la carretera principal ben a prop de Galtur, el nostre punt d'inici i de final.


El recorregut no sempre esta indicat i la veritat és que val molt la pena dur un GPS, ja que el terreny sempre és molt obert, i en cas de boira o mal temps pot ser fàcil desorientar-se i no trobar el destí correcte. En aquest cas, la tècnica de seguir les traces està contraindicada, ja que n'hi ha unes quantes i trobar la correcte sense veure-hi seria simplement una casualitat.

Mar de núvols cap a Suïssa

Més de la meitat del recorregut circula sobre geleres, però només en un petit tram es veuen seracs o esquerdes, tota la resta és bastant planera i sembla difícil caure a la trampa. Malgrat tot, cal dur el material adequat per si de cas,...


El tram més difícil obligat crec que és saltar el coll de la Rote Furka, al costat mateix del Silvretta Hüte, on nosaltres ens vam treure els esquís i va pujar amb els grampons. Tot i així, tampoc no és res de l'altre món; el Contraix, per exemple, és més complicat. Si sou amants de les fortes pendents, absteniu-vos.


Es fan desnivells importants, i per tant, acabem esquiant sobre neus de diversa qualitat, des de polssecalleugeraincreïblebrutalimpagable, fins a una crosta tan dura que sembla com si l'haguéssin fet de formigó. Per sort, aquesta darrera només ens la vam trobar durant pocs metres arribant a un refugi. Cal dir que en general, la qualitat de la neu va ser un notable alt.


Si sou aficionats a l'esquí de muntanya i se us presenta l'oportunitat d'anar-hi, no ho deixeu estar,... és una travessa d'allò més recomanable.








1 comentari:

KALAMONTSE ha dit...

Felicitats crack! escolta no tindràs pas la cartografia digital de la silveretta per ficarla al GPS:...?

ens veiem aviat cesc, jo encara no he canviat les pells de foca pels peus de gat així que si encara vols fer quelcom ja saps!

riki

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...