La primera que hem fet és la Màquina del Temps. Els dos primers llargs són molt disfrutons i recomanables, i en canvi, el tercer, és prescindible, bàsicament perquè per anar a buscar-lo hi ha una excursioneta a peu per la feixa, i després el llarg no és cap cosa.
El primer llarg ja et posa a to i t'anticipa la tònica de la via: poques assegurances, bona roca, i algunes possibilitats de posar catxarros que no podem desaprofitar. En difinitiva, llarg senzillet però vertical on no s'hi val a caure ni abans de xapar el primer, ni arribant segon parabolt.
El segon llarg, un puto 10, molt ben trobat, cal navegar i si no anem molt sobrats de grau, aprofitar les oportunitats de posar fisurers o friends, ja que malgrat no ser molt difícil, els parabolts marquen el camí, però estan distanciats.
El tercer, ... per arribar al cim escalant.
Nosaltres hem utilitzat dos o tres fisurers petits, algun alien i friends fins al num. 2
La segona, Bernatac, està bé per rematar el dia. Via sobradament equipada (potser algun alien, i encara) on només caldrà seguir les xapes per arribar al cim.
Per cert, es comenta que el topònim Montsec de Rúbies és franquista, que l'original és Montsec de Meià. Algú ho sap del cert ?
Cesc.
3 comentaris:
iep!
en aquesta entrada, comentaris d'un amic documentat sobre el canvi de nom, que diu que és així com dius:
http://edunz.blogspot.com/2012/03/al-forat-de-la-pera-i-festival-erotic.html
Dedueixo que li hauriem de dir Montsec de Meià, oi ? Merci per l'apunt edunz
si, jo de fet sempre li havia dit així, i només reservava el nom de montsec de rubies al panyet a sobre el poble, docns ni això! :)
Publica un comentari a l'entrada