Doncs bé, estava esperant que el company m'enviés les fotos, però aprofitant la petició de l'alma mater de Grimpacòdols que vol un vídeo de Morcheeba, posaré una mica de lletra a la música.
Primer de tot, el company, que és forani, em va tornar a deixar clar que a Catalunya ens podem queixar de moltes coses, però no de l'entorn on vivim. M'explico, el pla A era anar a fer un corredor cap al Pic de la Tallada, però sembla ser que la nevadeta del dia anterior ho havia espatllat. El pla B hauria sigut anar a fer un cimet amb esquís, però la previsió de fort vent ens va fer tirar enrera, però és que el pla C va ser fer una via a Montrebei. Aquestes tres alternatives en un radi de menys de 100 km. , per un paio que ve de la meseta, que la primera paret "de veritat" la té a 400 km. de casa, i que és fanàtic com el que més, són ni més ni menys que el puto paradís. Tal qual.
Així doncs l'Hugo, que encara no coneixia Montrebei, vaig enganyar-lo per fer el seu bateig a la 7 Venas, ja que tenia referències per més d'una banda que quan la cosa es posa sèria, hi ha xapes. I efectivament, allà on no et pots protegir, sempre trobarem la xapa per treure el compromís.
Pel que fa a la roca i al recorregut, és una via típica de Montrebei, amb trams de roca bona o molt bona, i també trams on s'ha de vigilar per no endur-se els blocs. Material, com més en duem, més en posarem, sobretot al llarg 4, magnífic diedre amb sostret inclòs, i amb un horari relativament ràpid.
En definitiva, va ser un dia clar d'hivern, amb unes vistes espectaculars sobre la paret de Catalunya i que va acabar amb la promesa mútua de repetir qualsevol dels tres plans que teniem per aquell dia.
Apa, bon any a tothom, i no us lesioneu, que després costa un ou tornar-hi !!
Cesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada