Esquiades a cavall entre l'Aran i el Pallars

El títol d'aquest post bé hauria pogut ser intent als Carros de Foc, variant dels Carros de Foc, etc,... però hauria sigut massa inexacte, tant per la idea inicial com per l'itinerari que al final hem seguit.
Vam sortir de Sant Maurici amb horari "friqui", amb el primer taxi, que surt a les nou d'Espot, que entre pitos i flautes és un quart de deu, i que un cop has pagat i carregat la motxilla al jeep ja són dos quarts de deu, i quan finalment comences a esquiar ja són les deu.

Pujant cap a Amitges, el Peguera al fons.

Amb poca neu a baix a Sant Maurici, enfilem la pista cap a Amitges, però passem de llarg del refugi per anar fins al Port de Ratera, on, entre picnics, fotos i molta tranquilitat arribem una mica tard, i ens tirem directament per la vall de Colomers. La primera nit la fem a la tenda, entre dos pins a l'illot que hi ha a l'Estanh Plan (no fos cas que durant la nit desgelés de cop i volta).

El segon dia tornem a començar tard, no pas per culpa dels horaris dels taxis, sinó pels 10 o 12 sota zero que no ens han deixat sortir del sac fins que no ens ha tocat el sol. En poc més de 20min. passem pel refugi de Colomers, i sense aturar-nos, enfilem cap al Port de Caldes, i baixem fins al Ventosa. Aquí passem la tarda davant de l'estufa, ja que, malgrat que és aviat i fa sol, la tarda és desagradable degut al vent que bufa constant.

La tercera etapa sí, ens llevem ben aviat, sortim els primers del refugi i remuntem cap al Contraix, amb la relativa sorpresa de veure que no hi ha traça, relativa perquè ja ens ho havia anunciat un altre client del refugi, però jo no m'ho acabava de creure. Deu n'hi do amb el Contraix. Potser el desnivell no és res de l'altre món, però les últimes pendents són dretes de veritat, i a més, és l'únic tram de tot el recorregut on la sensació de risc d'allaus era accentuada. La recompensa però la trobem a l'altra banda, amb una neu dura-primavera fantàstica que ens permet disfrutar de valent fins bastant avall, aproximadament fins a la cota 2200, on la neu comença a ser escassa fins que al final ens hem de treure els esquís i seguir a peu fins als Prats d'Aiguadassi.

Obrint traça al Contraix

Darrers metres per arribar al coll del Contraix

Quarta etapa: Refugi d'Estany Llong - Pic del Portarró - Sant Maurici.
Tranquilament, sense presses, sortim del refugi a quarts de nou, pugem al Portarró d'Espot, i com que veiem que la pala que baixa del Portarró promet una baixada disfrutona, fem un cop de gas (sense les motxilles) fins al cim i, efectivament, tornem al coll disfrutant d'una neu dura-primavera genial. Després, de cara cap al Llac de Sant Maurici, la neu es va degradant mentre el bosc es va fent cada cop més dens i cada cop es fa més difícil d'esquiar, fins al Llac, que encara es pot creuar pel mig amb els esquís (i dic encara, perquè fot una calor que sembla finals d'abril i no principis de març).

En definitiva, han estat quatre dies de travessa pel parc d'Aigüestortes sense massa planificacions prèvies, amb decisions preses sobre la marxa, molta tranquilitat i sense cap més aspiració que la de disfrutar d'aquest esport i d'aquest paissatge incomparable.