MARE TENEBROSUM

Mirant la paret, un es pregunta com es possible que per aquet mar de sostres i desploms i surti una via que en lliure, no supera el 6b+, salvant aixo si, dues tirades d'Ae amb molt d'ambient!!!!!!

mar de sostres

Es la Mare Tenebrosum, una joia que s'amaga a la paret dels sostres de la Cinglera dels Esplovins. Ja feia uns quants anys, des que vaig repetir la Pirata Solitari, que em picava per anar a repetir aquesta via, pero el temps va anar passant i no va ser fins ahir que amb el Vigata i vam posar fil a l'agulla.

Despres de parlar amb el Pastes, primer repetidor de la via sense pitons juntament amb en Miquel Blanco, veiem les coses una mica mes clares ja que la primera ressenya et tira una mica enrere.El cert es que es una linea agosarada, oberta l'any 1988 per en Picazo, K Gassiot i X. Cullell , bastant equipada en els primers llargs, on nomes caldra anar col.locant alguna peça de reforç, fins arrivar a dues tirades obertes a cop de burilador, que travessen un mar de sostres per deixarn-nos a l'inici d'una placa brutal de fisures horitzontals, on l'encert en la col.locacio de les assegurançes posara a prova les nostres habilitats per navegar en aquet terreny.

L'aproximacio la fem caminant per el cami de baixada de la ferrata, i en 1 hora a bon ritme arrivem a peu de via, aixo si xops per la pluja que la nit anterior ho ha deixat tot ben moll!!!!!
Els tres primers llargs son comuns amb la Pirata Solitari, i estan equipats amb parablots, a la tercera reunio comença el bacalla, amb un flaqueig a l'esquerra curt pero una mica cutre, sobre roca dolenta, que empalmem  amb el seguent llarg, un diedre de roca bona amb tres claus i un taco de fusta de l'epoca una mica malmes, per flanquejar despres per placa fins a la reunio.Ara si que comença a tenir ambient la cosa, ja que amb els flanquejos vas entrant de ple al mig dels desploms vermells de la paret.
 El seguent llarg es un curt flanqueig a l'esquerra de 10m i 6b+, que no convida gens a fer en lliure, ja que la reunio molt penjada i les tres primeres assegurançes estan una mica tocades per el pas del temps, el Jordi empalma aquet llarg amb el seguent, tambe de 6b+ i totalment equipat, molt bo pero amb roca a estudiar en algun tram. Arrivats aqui ens toca travessar els dos sostres de la paret amb Ae, molt de temps sense fer anar els pedals, uns burins una mica tocats, i un pati tremendo sota els peus, ens fan passar una estona entretinguda dançant al buit!!!!!!!

dançant al buit!!!!

sortint del segon sostre

Sortin de l'ultim sostre la sorpresa es total, una placa de
almenys deu metres, ratllada per fisures horitzontals i neta!!!!! sobre una roca bonissima, amb un pas d'entrada obligat de 6a i amb tot el pati sota els peus, pero que es protegeix be amb aliens, per a mi la tirada estrella de la via, menys mal que em va tocar de segon jejejeje!!!!!
Ara ja nomes ens queden dos llargs, una placa diedre que s'ha de protegir, i amb un passet.....i el diedre de sortida, curt pero molt maco. Tot ha anat perfecte i ja estem saborejant aquesta via que ens emportem al sarro quan...merda esta plovent!!!!!!! menys mal que aixo ens passa ara, per que si la pluja ens atrapa avans de fer la placa de despres dels sostres....potser sens agues complicat una mica la historia!!!!!!!
Com sempre un cop arrivats al cim la pluja para i tot queda en un ruixat que ens deixa una foto curiosa....bartuls a l'esquena i a buscar el cami de la ferrada per tornar al cotxe en una horeta.

la imatge curiosa del dia.

El tema del material, com sempre al gust, pero nosaltres em passat amb un joc d'alines, els tascons, amics fins el n.2, 18 cintes i dos estreps per persona. No em portat claus ni ganxo, i em estat 4.30h per repetir aquesta peculiar i bonica escalada, potser injustament oblidada o poc repetida al meu entendre.

Roger