Un cop més, enfilem el camí del Torrent del Pont. Un cop més, ja anem tard. Un cop més, ens hem deixat la ressenya. Un cop més, massa espessos (ressacosos). Un cop més, el cel amenaça pluja. Un cop més, les lesions no ens deixen tibar gaire... Però un cop més, immillorable companyia. Un cop més bones vies i , un cop més, final feliç amb una bona cervesota a la taberna.
Ahir la via "escollida" va ser la Caiguda Lliure i la dels companys una combinació de Little big horn-mickey mouse- esparraguera i no sé quines més.
Contant contant ja fa 14 anys que vaig fer la Caiguda Lliure i ja podeu contar. Si no recordo què vaig fer abans d'ahir... ni tan sols sabia per on començava la vieta. Però mica en mica vam redreçar la situació i "com unes fletxes" ens plantem al cim. Val a destacar la bellesa de l'itinerari i el seu bon equipament, així com la gran "actuació" de la companya de corda. Primers catxarrillos, primeres excursions entre xapes i un "vuelu" dels que ja puntuen... aparteu les criatures que la Núria (la de sempre) va fanàtica.
I un bonic final de via fent de bracet (literalment) l'últim llarg amb la resta de la tribu: la Nurieta (la rastes) i l'Edu, que venien de fer una "integral" de , com a mínim, 10 o 12 vies...jeje.
En fi, que tot aquest rollet només era l'excusa per demanar perdó a tothom. Perdó per aquest PRIMER ANY DE GRIMPACÒDOLS!!! Si si, un anyet té la criatura. Caldrà fer un soparet en breu i un bon pastissot d'aquests que fa la Gemma! A qui vulgui que s'apunti que quants més serem més repartides quedaran les culpes, jeje.
Gràcies a la resta de la manada i a tots els que han compartit unes hores de pedra amb nosaltres i en especial al Cesc per embolicar la troca...
QUE PER MOLTS ANYS POGUEM CONTINUAR FENT EL RIDÍCUL I PENJAR-HO A INTERNET SENSE VERGONYA!!!
Apali, a tibar i, sobretot, a passar-ho bé que això encara no té regulació.
Llullu.
7 comentaris:
Ei Llullu! merci per deixar-me tant bé pro em sembla que no m'ho mereixo... Pro anem a lo realment important: per quan aquest soparillu? I qui fa anys? Grimpacòdols a tu... que et fas gran? He he!
Ah! si vols ja et passaré alguna foto per si la vols penjar, no són gran cosa però...
Apa ciau!
Núria
llàstima, em piileu fora que si no.... be, mho perdré, em sembla que hi ha algun siberita per aqui disposat a trencar l'intimisme d'aquests soparets... ja el coneixereu, vigileu, és un granuja!!!!
grimpacòdols aurrera!!!!
No sé a qui es refereix com a granuja, però ell copia per aprovar els exàmens.
VULL AQUEST SOPAR JA !!!!!!!!!
Tinc certa influència sobre la pastissera, només heu de dir de què el voleu.
doncs això...per molt anys d'apretar roca ... i , de tant en tant, el teclat!
Al soparet ja li posarem data i de moment se'n fa un a can romu el proper divendres dia 19 a dos quarts de deu. Avent sopat, quan comencem a perdre la vergonya, passarem alguna fotillu de Dolomites (no us espereu re de bo) i en Nandu alguna de les amèriques.
Ei Núria! Ja et passaré el password i penges les fotos tu mateixa que a mi se m'acumula la feina. Ens fem grans i ja no arribem a tot...
Ei Piolin! Que et creies que estaves convidat? Jajaja
Piju, més que apretar pedres jo en diria esgarrapar.
Apali fieres, a seguir tant modestos que això ja és alguna cosa!!
Llullu.
I que per molts anys disfrutem de la roca i de les tecles. Ostres Llullu que no et conec, no et queixis tan, això només ho podem fer els que tenim una edat i tu encara ets lluny.
A veure si em portes a pasrurar, eppp coneixement.
Una abraçada.
Que no va la màquina?
Ei Mingo! Em queixo per vici i per anar entrenant pel futur...
La màquina si que va, el que no va és el meu cap; quin cap!
Ens veiem per les pastures!!
Publica un comentari a l'entrada