dimarts, 7 de setembre del 2010

Serrat del Moro. Eva Petrel.

- Què tal la via ?, val la pena ?
- Benooo, més o menys,...... els dos últims llargs sí,......la resta,.....què vols que et digui,..... perquè els col·leccionistes la tatxin no està malament del tot,....., no és la millor del Serrat del Moro però n'hi ha de molt pitjors.

Conversa imaginària o imaginada després de baixar del Serrat del Moro cuita corrents perquè ja feia estona que tronava.


Hem estat dubtant una estona abans de decidir-nos, ja que el cel estava més aviat tapat, i tot apuntava a que tard o d'hora acabaria plovent, però, què carai, ja baixaríem si de cas.


Els quatre primers llargs no són cap maravella, molt Ae, - menys el tercer, que es fa tot en lliure -,  amb passos llargs on caldrà sortir de tant en tant dels estreps per arribar a la següent xapa.


Nosaltres no duiem ni ganxo ni aliens (per despiste, no per valents), i hem passat, però si porteu el ganxo, o si teniu tri-cams, us estalviareu de fer algunes sortidetes d'estreps. Cal dur cordinos per a ponts de roca (imprescindibles), friends mitjans, almenys un estrep pel que vagi de primer, i els fissurers, com sempre, per si hi ha sort.
Menció especial pels dos darrers llargs, la via canvia de tònica totalment. Es fan en lliure equipat sobre bona roca i són especialment bonics.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...