I hem fet bé, ja que la calor ha apretat de valent, i els de la Zaratustra havien escalat poc més de la meitat de la via quan nosaltres ja recolliem la motxilla per baixar cap a La Pradera a buscar el bus de tornada.
La via en qüestió és molt recomanable, més bonica per mi que la veïna Heroïna.
Com quasi sempre en aquestes parets, els dos primers llargs són herbosos i poc definits, i després la via guanya verticalitat (molta, encara que sense arribar a desplomar) i es torna molt més interessant.
No és gaire difícil, tenint en compte on estem, està bastant desequipada, tot i que hi ha algunes reunions i algun que altre pitó als llargs que ens van indicant que anem bé, a més, es deixa protegir bastant bé, i la roca en general és bona.
la línia es troba bé amb la ressenya del Soldevila del vèrtex núm.195 (Set. 2004). Nosaltres duiem els fissurers, àliens i camalots fins el blau, repetits fins el camalot vermell, i amb això hem anat sobrats.
1 comentari:
Felicitats per l'activitat Llorens i company. No sé si ja tens màquina o és el col.lega qui la porta. Me'n vaig trobar una i malgrat ho he fet saber pels blogs ningú me l'ha reclamada, així que si vols és for you. Espero que tot et vagi bé, en l'escalada ja ho veig que estas molt fort, com sempre. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada