He escollit la Sam Belluga per la lògica aplastant del diedre que la caracteritza, crec que tothom (escaladors) que han recorregut els estrets a peu, s'hi han fixat alguna vegada.
La via és bona, poc equipada, i la roca és bona excepte l'inici del diedre, un tant trencada. Aquest llarg és de molt el més difícil de la via, i hi he gastat quasi tot el joc de fisurers mitjans. Tant el primer com el de sortida (jo els he empalmat els dos últims), tot i ser més exposats, no són gens complicats si anem buscant sempre la línia més fàcil.
Material: Joc de fisurers i joc de friends, des de l'alien verd fins el camalot blau. Penso que si porteu el camalot verd repetit, i no aneu molt sobrats, també el posareu. Ressenya a ressenya.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada