Aquí teniu una altra parrafada d les meves...
Quan vaig quedar amb en Muchachito per anar-hi, em va invaïr una sensació de "tatxaire" que en general em repugna una mica. Però vet-ho aquí que n'he quedat gratament sorprès. Per als montserratins crec que és una bona via, més exigent del que pugui semblar a primera vista.
No sé si era la ressaca que duïa aquest matí, o haber dormit quatre horetes, o simplement és que sóc més tifa del ja em creia. pero el cert és que m'ha costat déu i ajuda arribar fins al cim d'aquest endemoniat temple montserratí.
Després dels dos primers llargs de rilax de la Sanches-Martines es fa un llarg de 40 m. de flanqueig cabrón, amb els burils a pendre pel sac i la roca ni us explico... Se m'han passat totes les tonteries de cop.
I anar tirant de cantó. Que maco, quina timba, quin final, quina bona companyia, que fotogènica (si portés càmera)
En fi, prou recomanable si et va el rollo raro.Possiblement es pot fer sense pitons. Hem fotut un bong que el podeu substituir per un Camalot del 2 al llarg d'A2 i al llarg següent una V que amb un xic de coco no caldrà. A part d'un joc d'aliens (gris mola molt) i algun repetit, tasconets i Camalots 0'5, 0'75 i 1. Mola guindola.
Ja prou! Us deixo tranquils que m'en vaig de festa amb el Martinot repartir amor pels puestus...
Ah, la víctima d'avuí a la via ha estat en David Fernandez, àlies Muchchito i l'autor d'aquest rollo en Llullu.
Salut, bones scalades! I millors farres!
4 comentaris:
Cabronàs, a sobre te'n fots, collons segur que les fotos són bones.
No fotia rasca? a veure si venim amb el Marc a passar por. Vinga figura una abraçada. Ves al tanto amb la festa no prengos mal
Que guai tio, hi ha algú que escala de veritat.!!
ostia! jat tinc fitxat ara!
i les taja de veritat tbe!
mira't les fotos k vaig fer al martinot i alkiku al meu blog. as d venir nene...
ssalut company
Ara no puc tibar perquè darrerament treballo, i això de treballar no se'm posa bé,...
Publica un comentari a l'entrada