tag:blogger.com,1999:blog-8552350653882451573.post1211884036889115795..comments2023-08-12T17:24:20.939+02:00Comments on GRIMPACÒDOLS: Roca Punxeguda. Via MausGrimpacòdolshttp://www.blogger.com/profile/13295696920967931478noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-8552350653882451573.post-87813951409682213062011-11-04T21:01:10.764+01:002011-11-04T21:01:10.764+01:00Caram, un retall de la història de l'escalada ...Caram, un retall de la història de l'escalada a Catalunya en poques línies. S'agraeixen, i molt, comentaris com aquests.<br />A mi no em queda sinó felicitar als aperturistes - per descomptat - i als primers repetidors que sense tants mitjans (microfriends, tascons de totes mides i formes, etc,...) i sobretot, sense tanta informació s'atrevien a enfilar-se per aquests parets.Cesc.http://grimpacodols.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8552350653882451573.post-13613870941918154682011-11-02T17:56:34.643+01:002011-11-02T17:56:34.643+01:00http://joanjover.cat/ressenyes/?p=2232
Aquesta re...http://joanjover.cat/ressenyes/?p=2232<br /><br />Aquesta ressenya que enganxes aquí algú la va extreure d'aquesta que apareix en el blog d'un reconegut membre del CADE i que correspon a la repetició que vam efectuar amb el meu germà Carles l'any 1984, i que deuria correspondre a una de les primeres repeticions d'aquesta magnífica via oberta el 1978 per escaladors del CADE d'aquella generació -no en va hereva de la Maria Antònia Simó, el Ferran Abella, el Màrius García-marià, el Kildo Carreté, el Toni Niemann, l'Emili Civis- que estava integrada per escaladors tan brillants com l'Emilio Albir (i el seu germà Mingo), el Ramon Masats -aquests tres són els qui van signar aquesta via- el Joan Badia, l'Eduard Ruiz, el Josep E. Paül, el Joan German Cassola, el Josep Lalueza, el Josep Casanovas, el Pere Camins... Excepte el bo del Pere, que ens va deixar molt jove escalant tot sol al Jiso, els altres han deixat la seva obra en forma de vies per tots els massissos de la nostra geografia que han esdevingut clàssiques de renom. Aquesta en concret és un clar exponent d'aquest mestratge, puix que possiblement és la via amb més caràcter i més audaç d'entre les que em podríem dir clàssiques del Cadí, de dificultat comparable a la Cerdà-Pokorski de l'Ordiguer, però amb més compromís en raó del seu desequipament. Potser amb aquesta ressenya on es veu el recorregut una mica més clar la gent amb esperit aventurer es decidirà a anar-hi; de ben segur que no en sortiran defraudats. De fet, a totes les vies que inclouen algun dels aperturistes esmentats hi podeu anar sense dubtar-ho, puix que la qualitat n'està garantida. I aquesta sempre ha restat incomprensiblement oblidada, només per a gaudi dels incondicionals del Cadí o dels incondicionals de les vies que duen el segell del CADE. Les generacions que vam venir a continuació de tots ells vam fer el que vam poder, això sí amb semblant perseverància, i és que ens havien deixat el nivell molt alt...Jordi Lalueza-Foxnoreply@blogger.com