AT-VERSARIS, No és vendre
Son tantes les diferències entre Tailàndia i Oman com curt és el temps que tinc per preparar l'escapada a aquest segon país després d'un viatge escalant a la bahia de Ton Sai... Alguna cosa (poques) havia sentit d'aquest lloc, la més recent va ser la visita de Joan Solé, l'Araceli, el Miquel i l'Edu Sanchez que van fer unes quantes escalades i una ascensió, en el dia (diuen que la tercera absoluta d'aquesta ruta de l'any 79...) al pilar dels francesos del Jebel Mish, així com l'obertura d'alguna nova via en aquest mateix massís.
 |
| El campament del primer dia prop del Sharaf Al-Alamany |
Amb molt poques referències però amb molts metres a l'esquena en aquests darrers mesos, accepto la proposta i m'apunto amb el Martí Baraldés, el Ferran Vilella i el Gerard Talavera a fer aquest viatget pel sultanat Omanita i per descobrir noves escalades orientals, sempre especiades i amb un calcari picant, sòlig i sovint coral·lí...
Superat el primer entravanc aconseguim lllogar un 4x4 sense reserva prèvia (millor fer-la), un Land Cruiser 4000cc benzina... proveïts de queviures i els utensilis bàsics per sobreviure 16 dies posem rumb al massís central, unes muntanyes situades al Sud Oest de la capital Muscat. Comencem a enfilar per valls (Wadi) i pistes enfiladises i sinuoses que s'escolen per les debilitats del terreny, a cops molt escarpat fins a les proximitats del Sharaf Al-Alamany, un coll situat a casi 2000m on fem el primer vibac i un parell de vies sense massa interés i que ens obren les portes a una conca interior que alberga la ciutat d'Al - Hamra, dominada per tres grans centinel·les de calcari que de seguida acaparen les nostres mirades tan bon punt les tenim a l'abast.
 |
| la torre central (a la dreta) per on transcorre la via "Mamma" un bonic viatge per una roca alucinant. |
La torre central i més concretament la seva cara N-NE té una verticalitat i un rocam impresionants. La clàssica (si és que hi ha cap ruta al país que pugui mereixer-se aquest calificatiu) és "La Mamma" una succesió de fisures, diedres, bavaresses i plaques sobre un rocam indescriptible sempre sòlid, que ens fa disfrutar d'allò més. Una via del tot recomanable si visiteu aquesta contrada i més concretament aquesta agulla que penso que podria ocupar-nos un parell o tres dies més per acabar de descobrir altres rutes... No és el cas, no tenim massa temps i volem veure i fer moltes coses!
 |
| Ferran (casc blanc) al crux de la via Mamma |
 |
| Martí a la darrera reunió amb l'ombre de les Al-Hamra towers al fons |
Després d'algunes valoracions arribem a la conclusió de no perdré més temps i anar a pel Jebel Mish, l'escalada amb més interrogants tan logístics com tècnics de les que volem escalar... les informacions que tenim no són precises. Mentre a unes ressenyes surt com una via de 6a+ màxim, altres la posen de 6b+ amb mooooooolts metres de 5é grau entre mig. El fet és que desxifrar la mateixa ruta en una paret d'uns 800m i amb tant poques ascensions es fa difícil i probablement, les diferents apreciacions responen a diferents recorreguts...
 |
| El primer cop q vàrem veure el Jebel Mish, va ser necessària una hiperextensió de les cervicals per veure el final del French Pillar... impresionant el primer dia! |
A 2 de 5 sona el despertador i juntament amb el Martí, sortim rumb a aquest bonic esperó. Amb les primeres llums del dia començo els primers metres i amb les darreres sortim al cim... Entre mig uns 1200m d'escalada!!! amb una darrera part que no acabem d'entendre massa però que finalment encertem. La baixada, sota els llums dels frontals, és interminable. Aquí el que queda dels 2 litres d'aigua que hem dosificat com hem pogut durant l'escalada, son crucials per poder arribar amb un cert grau de dignitat als dos puntets luminosos que formen el 4x4 i que son la nostra estrella polar durant les 3h que invertim en el descens... a baix ens retrobem amb el Ferran i el Gerard, que ens preparen un soparet d'aquells que el teu cos agraeix com cap altre cosa!
 |
| Martí entrant la la R-1 del French Pillar |
Passats i desxifrats els interrogants que més ens amoinavem encarem rumb al sud, Propera parada: Jebel Tiwi. Aquest poder és el massís amb major concentració de rutes del país. la còmode aproximació, l'existència d'aigua a un torrentet, la proximitat de la costa i, sobretot, l'exel·lent calcari, tenen part de la culpa per que això sigui així! Dues rutes, dues sobredosi de 5é grau amb curts passatges de 6b i sempre amb molt ambient i amb una pedra alucinant: per una banda la Tafoman de 350m i per altre la Juliette de casi 500m i amb un ambient impropi per la seva dificultat!!!
 |
| Wadi Tiwi, al llarg del qual s'estén una llarga franja de parets que confronten orientacions N i S |
Així queda explicat tot d'una manera molt ràpida. En qualsevol cas hi ha un potencial enorme per obrir sectors sencers de vies, preferiblement de varis llargs i d'autoprotecció, doncs la roca convida a fer-ho amb algunes exepcions, clar... no és fàcil trobar info d'escalada al país, si necessiteu res us podeu posar en contacte amb mi i us facilitaré el que tingui a les meves mans.
 |
| Un servidor durant un moment de la maratoniana ascensió al French Pillar |
Oman no és un lloc on trobareu grans atractius turístics, que va! per no trobar no trobareu ni tan sols extrangers, més que en comptades ocasions, no hi ha cervesses a fer després de les vies ni noies en bikini correns per la platja. Però té un munt de llogarets recòndits, una roca de somni i un millió d'estrelles que ens faran companyia durant moltes nits a la vora del foc!
