Vaig arribar a aquest país rebotat d'un altre viatge que m'havia d'haver dut a escalar a Getu, Xina. El cas és que no tenia massa ganes de tornar a viatjar sol, tal i com he fet en casi tots els viatges anteriors, de manera que la motivació per iniciar una aventura gaire complexe no estava passant pel seu punt més àlgid...
 |
| micos-lladres, manteniu-los a ralla! |
Després d'una visita a casa del Pedro a Cornudella, tot fent unes birres post-escalda i havent-li comentat la situació, va dir amb la mirada perduda i amb un punt de nostàlgia:
- Ton Sai tio, ves a Ton Sai...
- Tailandia?
- Si
- però no fa massa calor, no està molt ple de penya no...
- És el paradís! - va sentenciar...
 |
| Al Pedro no li faltava raó... |
No recordo com va seguir la conversa però el meu cap es va quedar a la seva darrera paraula... el paradís!
Tornat de la serra de Prades inmediatament vaig cercar informació tant del país com de l'escalada. No va passar una hora - després d'haver parlat també amb la Sílvia Vidal i haver escoltat una altre opinió- que ja era davant de l'ordinador mirant horaris, dates....
 |
| L'aeroport de Bangkok, enorme! |
Una sèrie de vols amb unes escales de bogeria, m'acabarien per deixant a Krabi, la ciutat més propera a la petita platja de Ton Sai, una platja situada a la península de Rayli, al sud del país i envoltada per mar d'Adaman. De l'aeroport prenc el bus cap a Ao-Nang, tal i com m'havia dit la Sílvia, i d'allà un Longtail (petites embarcacions amb un motor de cotxe tunejat pels afers marítims, el so dels quals no ens abandonarà fins que no marxem cap a casa...) fins a Ton Sai. Arribo a una platja de sorra clareta, un paissatge propi d'un episodi de Bola de Drac,: grans parets farcides d'estalactites i una frondosa vegetació en totes aquelles superfícies que superen els 90º d'inclinació...
 |
| També hi ha fauna no "hostil..." |
A Ton Sai, com a tota la península, només s'hi pot arribar per mar, fet que dona la sensació de ser a una illa. Només trobarem un carrer paral·lel a la platja on hi ha la majoria de bungalows i allotjaments de diferents materials. Com deia el Ninot, això és com el conte dels tres porquets: hi ha allotjaments de canya, de fusta i de ciment i obviament els darrers són els més cars. A diferència del conte, però, aquí no serà el llop qui ens faci correr dun garito a un altre més ben aïllat, sino els micos, les serps i els gripaus... a uns companys un bífid se'ls hi va instal·lar al seu llit, fins i tot és va tapar amb una samarreta per no ser descobert fins a l'últim moment!!! Jo vaig triar la canya com a refugi, només cal prendre la precaució de no deixar res de menjar a dins l'habitació, penjar les motxilles, roba... i fer una mica de xibarri al tornar al vespre.
 |
| Ambient al vespre, la climbing comunity es reuneix per deixar les darreres forces a la platja |
L'escalada, tot i alguns dies de pluja torrencial, tot i la calor, tot i q la roca estigui molt sobada... és ESPECTACULAR! jo no tenia massa intenció de matar-me gaire i anava amb un xip més de vacances que no pas d'escalar... res d'això, hi ha sectors bonissims amb molta qualitat (the Keep, Cat Wall, Monkey, Taiwan...) i sobretot una recomanació: no deixeu de fer les diferents vies llargues i equipades més clàssiques, perque alguna d'elles son un 10!!! Jo recomanaria:
- The Head of Darkness o Peyote: 5 llargs entre 6c i 6c+ passejant per un mon tridimensional i desplomat d'estalactites i xorreres, de les millors que he escalat mai.
- Lord of de Tai's: 6a+, 6c+, 7a+ i 7b, el penultim llarg és... buaaah millor ni ho explico xq embrutaria la seva bellesa!
- Humanality: 6b+, la superclàssica.. a mi no em va impresionar tant, però be, a gustos...
- Big Wave: 4 llargs de 6b preciosos (es poden fer en 2 llargs de 55m..) bona per 1r contacte amb les multi-pich!
Totes les vies es baixen rapelant, així que tingueu ben clar com ho fareu pq tot és entre desplomat i superdesplomat!!!
 |
| Nancy a un dels llargs de Peyote 6c+, un passeig per inmenses estalactites, escalada en tres dimensions! |
 |
| les filigranes dels rappels, amb un paissatge sempre tranquilitzador... |
 |
| Simon al llarg clau de Humanality, 6b+ |
A Ton Sai podem veiure per entre 18-25eur al dia, tot esmorzant i sopant fora. El menjar és molt bo, tenin supers i colmados petitons així com coses de farmàcia, bàsiques. També llocs per prendre un massatge per uns 4-5eur, garitos per fer la birra de tots els colors i sempre amb un denominador comu (o varis): els malabars amb foc, l'slackline i el reggae... però Ton Sai és més, és low & hide tide, és suor, son boniques postes de sol, fang, micos, pluja, noies boniques (nois també...), gent molt sociable, Thai's sovint sorients, brutícia, longtals....
 |
| Els pescadors de sípia il·luminen amb potents focus de color verd la superfície... |
Si hi aneu mireu de ser curosos i no gasteu coses massa envasades a part de l'aigua. Sou a un lloc sense recollida d'escombreries, aquí la merda és un problema i la massificació en porta molta! Jo he viatjat sol i no he tingut problemes a l'hora de trobar companyes i companys de cordada. Hi ha gent d'arreu i a vegades sembla que escalis a un anunci de la benetton... Amb un nivell bàsic d'anglés no tindreu cap problema!!! Recomano corda de 80m si feu via llarga (per anar més tranquils) sino amb 70 es passa be, unes cintes i a disfrutar!!!
Gaudiu d'aquesta platja, una fortificació de la que només és pot fugir per mar, una presó a un petit paradís que t'atrapa i de la que no és fàcil marxar.
 |
| Un dibuix val més que mil imatges! |
