Retrobolting - Montgros

Aprofitant la baixada de temperatures i que ja es pot escalar al sol sense patir, avui amb en Riki kalamontse  ens hem enfilat per aquesta paret, situada ben bé a cor de Montserrat.

La Retrobolting és una via de tall esportiu que ocupa l'espai entre la Griviola Bella i l'Estrella Polar, i que ens permetrà concentrar-nos i disfrutar al màxim d'aquesta excel·lent paret sense patiments ni estress. Això sí, no hi anéu amb el V+ justet, ja que així potser sí que passarieu por. Material, unes quantes cintes i un estrep si no feu com a mínim 9b.

El primer llarg és difícil de collons, però no obligat. De fet, és amb diferència el més difícil de la via. Després venen tres llargs que segurament són de lo milloret de la zona, homogenis entre V+ i 6a,  exceptuant petits trams més difícils i una roca súper bona.
Després superem el gran desplom de la bauma, i més amunt ja és tot una mica més fàcil fins al cim.

En el seu dia, l'aperturista de la via va ser "acusat" de posar massa ferralla a la paret, i avui en dia es veuen linies que gairebé són vies ferrades que es fan passar per escalades, i, no només ningú no alça la veu, sinó que a més, aquestes vies estan qualificades com a molt ben equipades. Bé, ara ja ho he dit.

PD--> He llegit en alguna banda per la xarxa que falta un espit al desplom. Doncs no, no en falta cap, estan tots posats i en malgrat que la via ja gairebé té 15 anys, en molt bon estat.

Cesc.

Ganivet de Diables - Grisu Vicenç

Avui amb en Llullu hem repetit la Grisu-Vicenç del ganivet de Diables, una via que té tots els ingredients de les vies del vessant nord de Montserrat: arítjols, roca a trams trencadota i equipament antiquat.
Malgrat tot, però té la seva gràcia, ja que també té trams espectaculars i bonics, com ara el tercer llarg, i també l'entrada i la sortida de la quarta reunió.

Però anem a pams:  hem entrat per la original, un llarg per a nosaltres ingraduable, al principi unes rampetes ajagudes i trencadotes, i després una jardinet vertical ple de punxes i troncs amb un arrelament dubtós. Però bé, es passa. Ho dic perquè si l'anéu a repetir, des de baix sembla que es pugui fer gairebé a pèl, i no.
El segon i tercer llargs s'empalmen, i surt un xemeneiot de 50 metres, com més amunt més difícil d'escalar i de protegir. Si dueu tricams, els posareu. I a la repisa, sorpresa, uns friends caiguts de la part final de la Reina Sánchez, que si algú en sap alguna cosa, que envii un mail a grimpacodols@gmail.com i els retornarem a l'amo.
Quart llarg, inici amb roca dubtosa on caldrà escarbar una miqueta la fissura amb el lleva-tascons per poder posar alguna peça decent, el pitó que dibuixa l'Hita no hi és, i poc abans d'arribar a la reunió hi ha una xinxeta recta amunt que despista una mica, cal anar a l'esquerra, on hi ha una xapa que costa de veure. Cal dir que aquest tram, fins a la reunió és molt guapo, roca molt bona, i surt en lliure, més o menys 6b difícil.
Cinquè llarg, sortida de la reunió, també espectacular i amb roca excel·lent, desplomet també de 6b (una mica més fàcil que el 6b d'abans), i seguir la fissura que poc a poc va perdent qualitat i verticalitat, fins a una alzina 40 metres més amunt.

Material, el típic, fissurers, tricams, semàfor d'àliens i camalots fins al 3.

Cesc.