dissabte, 22 d’octubre del 2011

VIA RECTAL, PARET DE L'ENTREFORC, MALLORCA


"tampoc sembla tant complicat el descens caminant, no?"...

 Amb aquesta frase, entre d'altres, comencem a devallar, de bon matí, cap el Torrent de Pareis, en ple cor de la ferèstega serra de Tramuntana. Als pocs metres de sortir del cotxe ja es pot albirar el cim de l'entreforc i intuir per on es pot baixar caminant (l'altre opció és la de rappelar la via veïna "Sa cantonada corcada").

El Torrent de Pareis, a part de ser una popular excursió que mena directament al mar (Sa Colobra), és un engorjat amb gegantines parets a banda i banda que atreuen, inmediatament, la mirada de l'escalador que a mesura que penetra al llit del riu es va fent petit a la mateixa velocitat que creixen els murs d'exel·lent i vertical calcari.

En arribar a la desembocadura del conegut i peculiar Barranc de Sa Fosca, que deixa les seves aigües al de Pareis, ens trobem davant mateix del nostre objectiu. Si, si, és allà!!! la Via Rectal puja per una paret d'uns 300m amb una dificultat força homogènia de 5é grau. Això fa que l'escalador quedi bocabadat, doncs el mur extraplomat que s'alça davant els seus ulls no sembla deixar lloc per a una via d'aquesta dificultat, en principi assequible...



Amb una Ressenya que ens van fer els cosins Ninot (moltes gràcies!!!) i amb un mar de dubtes, comencem a enfilar-nos per un primer llarg que no sembla tant fàcil com a la ressenya... el segon llarg, un diedre desplomat i desequipat de 6é grau, em toca a mi... una mica intimidat vaig guanyant metres a la fisura i també li vaig perdent el respecte per passar a fruir d'una escalada de les més estètiques que hagi fet mai, amb molt bon canto, poc equipada i amb un traçat per un pany de paret
ESPECTACULAR!
Fidel a la R-4


Els llargs es van succeint, tots i cadascun d'ells, tenen algun tram bonic i/o acrobàtic. En 4 horetes som al cim i en aquest el gran dilema: caminar o rappelar i veure com pinta la via Sa Cantonada Corcada? com que anem sobrats de temps optem per la segona opció.

verticalitat i pati garantit!


La reunió de Sa cantonada és aqui!!! em diu el Fidel... quan la vaig a cercar i a pocs metres d'aquesta ens trobem amb dos bolts i una cadena inox... iuuuuhuuuuu! no caldrà rappelar d'espits corcats per l'òxid i plens de draps en forma de bagues reseques... Atrets per la brillantor dels bolts començo a devallar pel que sembla una via nova amb bolts inox. A 30m del cim ja veig que la via es divideix en dos, i una de les variants no té continuitat... canvio el devallador de posició i començo a remuntar cordes amb un pati sota del cul molt absorvent... finalment agafo l'altre línia de bolts que s'acaba un rappel més avall, per donar pas a reunions novament corcades i que em de reforçar amb alguna baga...

En fi si mai veniu a fer aquesta via, cosa que us recomano si esteu per l'illa, baixeu caminant, doncs els nostres companys ho varen fer uns dies abans que nosaltres i no ho van trobar tant traumàtic!!!!

l'enorme pany que vam rapelar, sacantonada puja per l'espero de lesquerra


Material per la Rectal: allien, groc, vermell, taronja, lila i  camalots 1, 2 i 3 més uns quants tascons i bagues per ponts de roca! Les Reunions estan reequipades i/o canviades d'emplaçament amb material inox així com alguns ancoratges que trobarem als llargs. Us deixo una ressenya actualitzada de la via!!!



que la disfruteu!

riki (kalamontse)






dilluns, 17 d’octubre del 2011

Galí-Molero a Regina

I aprofitant que jo feia anys que no escalava la paret, i els dos companys encara no ho havien fet mai, ens hem enfilat per la Galí aquest diumenge, amb una temperatura ja prou agradable i sense ningú més ni a la nostra via, ni en cap de les vies veïnes.
Corroborar tot el que es troba per la xarxa, està ben equipada tot i que es pot completar amb quatre fisurers i algun friend, la roca ja bastant patinosa en alguns trams, i unes 6 -7 horetes amb cordada de tres i amb la calma.






dimarts, 11 d’octubre del 2011

Reentré, o vies clàssiques per anar rodant

Poc a poc, després de pràcticament 1 any i mig d'estar fora d'òrbita entre estudis i lesions, durant aquesta tardor he anat prenent contacte novament amb la roca i recuperant sensacions.
Casualitats de la vida, ha coïncidit el final del "tunel" amb la visita encadenada d'amics de fora que no havien estat encara per la cara nord de Montserrat, o hi havien estat fa molts anys, primer uns francesos i després uns madrilenys. Gràcies a ells, i a la temperatura d'estiu que encara dura, m'he decidit a donar un pas endavant en la meva recuperació i els he acompanyat a fer les clàssiques de referència que tot escalador que visiti el massís ha de fer: Punsola, GAM del Bisbe, GAM de Diables,  aproximacions, passejades, etc,... activitats que la gent que no coneix la muntanya agraeixen l'ajuda d'un "guia" local.
Tot plegat no ha fet sinó contatar tot allò que ja sabem: Montserrat és un lloc excepcional per a la pràctica de l'escalada, i també per a l'excursionisme. Només calia haver sentit els comentaris dels dos companys francesos, en absolut inexperts o novells, baixant de la Sánchez Martínez, o els madrilenys comentant l'entorn i la caminada després d'escalar per la regió de Frares tornant cap a Can Massana passant per les Agulles, amb les inevitables comparacions amb la seva Pedriza.



Sempre és una agradable sorpresa trobar-se amb el Paca a qualsevol banda, però si és al cim d'una agulla, molt millor.







Com a anècdota, un dels madrilenys que ja coneixia Montserrat, va estar fa 15 o 20 anys escalant per la regió d'Agulles i el puta, amb una sabàta i una espardenya, va escalar la Grimpanautes a la Miranda de les  Bohigues i la Valentín de l'Aeri.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...