Aquesta entrada ha estat suprimida gràcies a la demagògia anònima d'uns quants i veient que s'havia ofès a bones persones que no han entès que no era un tema personal. Disculpeu les molèsties i perdó a qui li hagués ferit la reflexió. No era la meva intenció.
Veient la reacció tan poc elegant d'alguns opinants, em venen ganes d'engegar el blog a la merda.
Salut i metres per a tots!!
Llullu.
dijous, 30 de juny del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
ACDC & Rolling Stones. Rock me Baby
Com que encara no puc escalar, vaig penjant videos que vaig trobant pel youtube.
...i ho seguiré fent fins que em deixin escalar. Quedeu amenaçats.
Cesc.
...i ho seguiré fent fins que em deixin escalar. Quedeu amenaçats.
Cesc.
dimecres, 22 de juny del 2011
ESPERÓ NORD OEST DEL SERRAT DEL MORO O ESPERÓ SANCHEZ
Després de buscar alguna via que ens faltés al company i a un servidor, el mestre Vigatà va treure's aquest As de la màniga emulant algun mag que, com qui treu conills del barret, va trobar una via clàssica, de traçat atrevit i que cap dels dos haviem fet. Sabiem que el Salva Figueres i algun manresà més, l'havien arreglada per que el lliure no fos molt traumàtic. Bona feina la que van fer (opinió meva) sense substituir tots els burins i posant parabolts amb una xapa molt discreta que imita als seus avantpassats de fa 40 anys.
Entrant en matèria i ja que no tinc fotos , intentaré anar al grà que sino això no s'acaba mai... primera part abans d'arribar al marcat i acrobàtic esperò, formada per tot un seguit de diedres i fisures que s'escalen en lliure (exepte la segona meitat del 2n llarg q deu ser 7b+/c). llargs on trobarem algun burí barrejats amb filferros de l'època, claus i algun parabolt. Aquests hi són a totes les reunions.
Arribats al peu del primer llarg de l'esperò propiament dit, trobem un llarg sorprenentment escalable sense massa dificultat, i dic sorprenentment pq des de baix semblava que havia de ser una burilada molt difícil de fer en lliure. Aquesta tirada deu rondar el 6c+. La següent, que passa a l'altre banda de l'esperò, és més agraida d'escalar, amb més canto i l'allarguem fins al peu del contrafort que hi ha abans del cim tot muntant una bona reunió amb camalot de 3 i un parell d'alliens a una bona fisura entre uns blocs. Total una tirada de 45m amb menys burins que a l'anterior però amb més canto i que deu anar al voltant del 6b+.
En general, una bona matinal en la que mola portar micros, un grapadet de tascons, 18 cintes i ganes de gaudir de la proa del serrat per exel·lència (juntament amb l'esperó Bartomeu Puigrós). No fan falta claus i l'estreb només és necessari si voleu anar integrament en artificial als llargs superiors (si anem forts amb les 18 cintes i quelcom per muntar una reunió dalt de tot, serà suficient).
demà més, sap greu, però no hi ha fotos....
riki
kalamontse
Entrant en matèria i ja que no tinc fotos , intentaré anar al grà que sino això no s'acaba mai... primera part abans d'arribar al marcat i acrobàtic esperò, formada per tot un seguit de diedres i fisures que s'escalen en lliure (exepte la segona meitat del 2n llarg q deu ser 7b+/c). llargs on trobarem algun burí barrejats amb filferros de l'època, claus i algun parabolt. Aquests hi són a totes les reunions.
Arribats al peu del primer llarg de l'esperò propiament dit, trobem un llarg sorprenentment escalable sense massa dificultat, i dic sorprenentment pq des de baix semblava que havia de ser una burilada molt difícil de fer en lliure. Aquesta tirada deu rondar el 6c+. La següent, que passa a l'altre banda de l'esperò, és més agraida d'escalar, amb més canto i l'allarguem fins al peu del contrafort que hi ha abans del cim tot muntant una bona reunió amb camalot de 3 i un parell d'alliens a una bona fisura entre uns blocs. Total una tirada de 45m amb menys burins que a l'anterior però amb més canto i que deu anar al voltant del 6b+.
En general, una bona matinal en la que mola portar micros, un grapadet de tascons, 18 cintes i ganes de gaudir de la proa del serrat per exel·lència (juntament amb l'esperó Bartomeu Puigrós). No fan falta claus i l'estreb només és necessari si voleu anar integrament en artificial als llargs superiors (si anem forts amb les 18 cintes i quelcom per muntar una reunió dalt de tot, serà suficient).
demà més, sap greu, però no hi ha fotos....
riki
kalamontse
dilluns, 20 de juny del 2011
diumenge, 12 de juny del 2011
l'escalada és quelcom més que pujar per les parets???
Doncs això, cansat de King lines, Sharp end's, Dossages.... i una llarga llista de videos que serveiexen d'aparador per transmetre a l'espectador proeses a l'abast d'uns quants privilegiats, que en realitat no fan una altre cosa que vendre'ns marques i tedències des de fontainebleau als isolats penyasegats de la costa sud mallorquina, passant per alguna illa del mar Egeu i els big walls californians... he decidit donar veu a un DOCUMENTAL amb majúscules, d'escalada amb un fil argumental molt més elaborats que els mencionats, l'objectiu del qual no és vendre una marca o demostrar la fortalesa d'un escalador capaç d'aguantar-se d'un sol dit en vies molt desplomades que, per altre banda, li escurçaran la seva vida esportiva....
Res d'això! abans d'ahir vaig anar a veure les pelis guanyadores del festival de Torelló de l'any passat. No sé massa be si la darrera edició estava mancada d'unes propostes realment serioses o el tribunal era ple de neòfits fàcilment intimidables amb qualsevol proesa esportiva. El cas és que vaig aguantar més d'una hora veiem dues pel·lícules plenes d'egocentrisme i d'una manca de creativitat només palpable per aquells que ja portem uns anys en això de la muntanya... la primera (Tuzgle) més propícia com a record pels colegues d'un viatge d'escalada que no pas per un FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MUNTANYA!!! La segona, The Asgard Project, va caure en el fàcil joc de relatar fil parranda una ascensió a un big wall fred i remot: (camp 1: ui que difícil i perillos que és això que hem fet... ; camp 2: quin fred que fa, vull tornar a casa...; camp3: l'artificial és molt extrem, no em sento els dits...). De fet l'inici del film era molt més interessant que la part central de la peli, en la que relaten l'ascesió al la cara N de la muntanya. En fi torbo que l'argument era poc elaborat per la magnitut de l'activitat. Molt bones imatges, si, però ensenyaven massa i explicaven poc.
Per sort hi ha gent que ha entés aquest esport com una manera més de viure. Tant és així que aquestes persones han dirigit l'esforç que suposa fer una filmació d'aquest estil, encarat a un objectiu social: el reconeixement de la dona a l'escalada i la seva evolució.
Així és. En el DOCUMENTAL "Encordades", de Gerard Montero, que podrem veure d'aqui uns mesos, sembla que trobarem un argument molt sòlid, amb unes imatges ben treballades, tant en composició com en els jocs de lents, desenfocaments....aquí no veureu 9a's a tort i dret, ni caigudes a l'aigua des d'una megavia a 22m de la superfície marina...res d'això! només noies normals que van trencar les barreres que, per ser dones, tenien en aquest hambit: el de l'escalada.
Enhorabona Gerard, gràcies per fer-nos pensar mentre veiem algú que està escalant!!!
Aquí us deixo un tastet!
ENCORDADES
kalamontse
Res d'això! abans d'ahir vaig anar a veure les pelis guanyadores del festival de Torelló de l'any passat. No sé massa be si la darrera edició estava mancada d'unes propostes realment serioses o el tribunal era ple de neòfits fàcilment intimidables amb qualsevol proesa esportiva. El cas és que vaig aguantar més d'una hora veiem dues pel·lícules plenes d'egocentrisme i d'una manca de creativitat només palpable per aquells que ja portem uns anys en això de la muntanya... la primera (Tuzgle) més propícia com a record pels colegues d'un viatge d'escalada que no pas per un FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MUNTANYA!!! La segona, The Asgard Project, va caure en el fàcil joc de relatar fil parranda una ascensió a un big wall fred i remot: (camp 1: ui que difícil i perillos que és això que hem fet... ; camp 2: quin fred que fa, vull tornar a casa...; camp3: l'artificial és molt extrem, no em sento els dits...). De fet l'inici del film era molt més interessant que la part central de la peli, en la que relaten l'ascesió al la cara N de la muntanya. En fi torbo que l'argument era poc elaborat per la magnitut de l'activitat. Molt bones imatges, si, però ensenyaven massa i explicaven poc.
Per sort hi ha gent que ha entés aquest esport com una manera més de viure. Tant és així que aquestes persones han dirigit l'esforç que suposa fer una filmació d'aquest estil, encarat a un objectiu social: el reconeixement de la dona a l'escalada i la seva evolució.
Així és. En el DOCUMENTAL "Encordades", de Gerard Montero, que podrem veure d'aqui uns mesos, sembla que trobarem un argument molt sòlid, amb unes imatges ben treballades, tant en composició com en els jocs de lents, desenfocaments....aquí no veureu 9a's a tort i dret, ni caigudes a l'aigua des d'una megavia a 22m de la superfície marina...res d'això! només noies normals que van trencar les barreres que, per ser dones, tenien en aquest hambit: el de l'escalada.
Enhorabona Gerard, gràcies per fer-nos pensar mentre veiem algú que està escalant!!!
Aquí us deixo un tastet!
ENCORDADES
kalamontse
dijous, 2 de juny del 2011
Cadireta del Diable, via GEEB
... i avui, seduït pel post del Bullarolas. He enganyat al Llullu i al Sergi perquè em pugin per aquesta via, que en el cas del Sergi encara, però sorprenentment, el Llullu no havia fet.
I referent al post d'en Bullas, no puc estar més d'acord amb els comentaris que ell fa tant de la via com de la restauració, per tant, aprofito per felicitar als autors.
Pel que fa a l'escalada, bones fisures i un llarg de placa ben equipat que, en lliure, deu rondar el 6c/+, però que es deixa fer molt bé fent trampes, i pel que fa als tres primers llargs, simplement dir que seria bò que la via s'anés repetint sovint, ja que la naturalesa no s'atura i va tapant les fisures que ara per ara permeten assegurar-se al gust sense patir massa. La roca és molt franca i si bé s'ha de vigilar en algun canto, en general podriem dir que és prou bona.
Nota negativa: lleig, molt lleig el seguit de parabolts que hi ha just a l'esquerra i que passa a tocar de la tercera reunió, sense respectar ni distàncies ni res de res. De fet, és un tram súper-fàcil, on no té cap sentit posar-hi parabolts, que a més, segurament s'han hagut d'agenollar per col·locar-los. En fi,... hi ha gent per a tot.
I referent al post d'en Bullas, no puc estar més d'acord amb els comentaris que ell fa tant de la via com de la restauració, per tant, aprofito per felicitar als autors.
 |
| El Llullu al tercer llarg (6b) |
Pel que fa a l'escalada, bones fisures i un llarg de placa ben equipat que, en lliure, deu rondar el 6c/+, però que es deixa fer molt bé fent trampes, i pel que fa als tres primers llargs, simplement dir que seria bò que la via s'anés repetint sovint, ja que la naturalesa no s'atura i va tapant les fisures que ara per ara permeten assegurar-se al gust sense patir massa. La roca és molt franca i si bé s'ha de vigilar en algun canto, en general podriem dir que és prou bona.
Nota negativa: lleig, molt lleig el seguit de parabolts que hi ha just a l'esquerra i que passa a tocar de la tercera reunió, sense respectar ni distàncies ni res de res. De fet, és un tram súper-fàcil, on no té cap sentit posar-hi parabolts, que a més, segurament s'han hagut d'agenollar per col·locar-los. En fi,... hi ha gent per a tot.
I com a anècdota, el fred que hem passat a dia 2 de juny, i les cortines d'aigua que ens han enganxat (per sort) just a sota el desplomet de la boleta final. Després, per la carena dels Flautats, hem pogut disfrutar d'unes vistes espectaculars amb les nuvolades que a voltes retallaven els cims de les agulles de Montserrat.
Ganivet de Diables, Via Reina-Sánchez.
Si haguéssim d'escollir alguna via que seguis una línia lògica sobre una paret a Montserrat, una de les fermes candidates seria la Reina-Sánchez al Ganivet de Diables. Es pot dir que per a fer-la no ens cal dur la ressenya, ja que la fissura per la que comença la via, és la mateixa per la que acaba. Tanmateix, hi ha bastants trams que els escalem per la placa de l'esquerra, molts en Ae. que si enlloc de ser burins vells fóssin assegurances més fermes es podrien intentar en lliure. M'ha dit un ocellet que el recanvi està en procés.
Per a repetir-la nosaltres vam dur Camalots fins al blau, els aliens (blau inclòs), els fisurers i tres o quatre plaquetes recuperables. La via està pràcticament equipada, però alguns pitons fan més por que gràcia, i com que es poden posar catxarros per protegir-se, no els vam fer servir.
Cesc.
dimecres, 1 de juny del 2011
DIABLES - SENDERO LUMINOSO
- jo no estic molt motivat...., van ser les primeres paraules que va dir el meu company....
Penultim llarg 6a.
Tercera tirada.
- traquil Oscar que es una via equipada i per disfrutar, no crec que ens tiri enrera...., va ser la meva ingenua replica, refiant-me del que deia la guia de la nord, fonamentalment en lliure, generosament equipada...i entre dubtes i calor vam comneçar a caminar direccio a diables.
El primer llarg ja ens va ficar en materia del que ens esperava, roca no tant bona com voldriem ( estem a la nord ) burins una mica rovellats i incertesa alhora de llegir els moviments. Aquesta seria la tonica de la primera meitat de la via fins arrivar a l'Ae del sostre. Cal destacar que el segon llarg es dificil de cullons i que quan a la guia diu 6c obligat es veritat!!!! les assegurançes no son molt lluny, pero s'ha d'escalar amb finura i a vegades els burins et quedan mes lluny del que voldries per sota els peus....a mes la qualitat d'algunes assegurançes fa que et pensis dues vegades les coses abans d'aventura-te a una caiguda, be la mediocritat de qui escriu aquestes lineas com a escalador tambe i te a veure jejejeje......
Per cert en el segon llarg i vam trobar un niu de mussol amb pollet inclos, vam passar tant rapid com vam poder, pero potser seria interessant respectar-ho, nosaltres ja hi erem i despenjar-se d'aquells burins no em va semblar bona idea....
La cinquena reunio la vam muntar a la Sanchez Martinez, just sota on comença el primer Ae d'aquesta, i vam seguir per la fisura de la mateixa fins al primer parabolt de l'Ae, llavors ens vam desviar a l'esquerra per una vira i vam enganxar el llarg de V+ de la sendero, on per cert un canto movil ens va donar un bon ensurt entrant a la R, sort que un clau va fer la seva feina......jo recomano evitar aquet llarg, la roca es bastant dolenta, i el fregament important, ja que primer vas a l'esquerra i despres fas una diagonal a la dreta, si continuem per l'Ae de la Sanchez podem anar a la R de la Sendero desviant-nos una mica a l'esquerra just sota el sostre.
El primer Ae esta super equipat, no pas amb espits com diu la guia, pero els burins no estan malament del tot, cal recuperar cintes per que amb 25 no ni ha prou ni de conya.
El primer llarg de sobre el sostre em va semblar bonissim, la roca es molt mes bona que a la part de sota, pero cal continuar escalant amb finura, els burins no son aprop i es dificil a vista.
La resta de la via no te massa a dir una latre Ae amb algun pas llarg, un llarg de 6a amb alguna alegria, i un ultim llarg on la dificultat es superar un desplomet a bloc, pero que estava bastant brut i que no vaig ni ensumar.....
En resum una bona via, on cal escalar, i vigilar amb la roca si no vols emportar-te alguna sorpreseta!!!!!
Penultim llarg 6a.
Tercera tirada.
Sotint del sostre.
Roger.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
