Pic Cordier 3.254 mts.

Aquesta setmana de temps incert típicament primaveral ha respectat bastant la zona de Benàs i s'ha pogut fer activitat aprofitant sobretot els matins.
Tant és així que tota una colla d'élèves que hem anat a petar a aquesta vall hem fet dues activitats amb esquís ben guapes que, com cada any per aquestes dates, tenen els dies comptats.

La cota de neu permet posar-se els esquís a només 15 minuts del pàrquing de la Besurta (per variar, a petar de cotxes), i el dimecres encara vam poder passar per tot el recorregut fins al refugi sense tocar pedra.

La neu, a la primera part del recorregut, molt regelada, però no fins al punt de fer imprescindibles ganivetes o grampons, i com que havia nevat durant la setmana anterior, cada cop la traça es feia més segura.

I precisament per això, perquè havia nevat els dies previs, vam poder disfrutar d'una neu en excel·lents condicions fins ben avall.

El Pic Cordier és una excel·lent alternativa si ja heu fet la visita obligada a l'Aneto, té un desnivell considerable i un descens llarg que si es troba en bones condicions, farà que poguem disfrutar d'una bona esquiada. Només cal tenir en compte que les primeres pendents tot just baixant del cim són una mica exposades i més dretes, però aquestes es poden fer a peu sense problemes.

Jo penso que si es manté encara uns dies aquest temps primaveral, li queden ben bé un parell de setmanetes per poder anar-hi i passar-ho bé.

Caminada pel Montsant. Albarca-Cabacés

Aquesta diada de Sant Jordi hem decidit amb una colla de locals baixar cap al Montsant, no a escalar, sinó a caminar. Hem vist la "cara B" del Montsant. No hi ha parets, ni  parabolts, ni cintes express, ni gri-gris, ni pilla'm que desploma.
L'únic que necessitem per fer l'excursió Albarca-Cabacés és un bon calçat, un mapa, menjar i beure, i en el nostre cas, un bon impermeable.

L'Ermita de la Mare de Deu del Montsant

L'excursió té poc desnivell, uns 600 mts, i els fem quasi tots al principi, entre Albarca i la Roca Corbatera, després va planejant tota l'estona per la carena del Montsant, on el camí va sortejant els petits turons que anem trobant.

Roca Corbatera

El Pic de la Roca Corbatera és el punt més alt de l'excursió, nosaltres vam arribar-hi però no vam veure res, ja que vam estar molta estona envoltats per la boira.

Poc després de passar per la Cova Santa

Vam portar també el frontal, no per por que se'ns fes de nit, sinó per fer una visita a la Cova Santa, que té una entrada molt estreta, però que ràpidament es fa gran a dins i ens hi podem posar drets.

El recorregut segueix quasi tota l'estona unes marques de GR, el 174-1, fins pràcticament el punt geodèsic de La Cogulla.

A partir d'allà hi ha un tram on el camí està senyalitzat amb pintades grogues, però ja de baixada hi ha moltes alternatives per arribar a Cabacés.

Cabacés, final de trajecte.

Ecos Agulla Lluís Estasen, Via Mojo Picon

Si Montserrat ja desborda misticisme per tot arreu, la paret nord d'Ecos s'emporta la medalla d'or... Una aproximació preciosa i altiva, tranquil.litat assegurada, les motos tancades al garatge després d'un fatigós diumenge, lluny dels concorreguts sectors d'esportiva (que tant ens agraden), ocellets, moltes cabres i un parell de cabrons fent escalada agònica 100% montserratina!
Mentre pujàvem pam a pam l'extensa placa gris de la Mojo Picon, una sensació prou coneguda em rondava pel cos: escalada d'Agulles, tot mira avall. Els camps de patates que intueixes des de les reunions es converteixen en justes aderències...això vol dir escalada de peus i cul apretat.
Sort que amb en Goiko (la víctima d'avui) tot és riure fins al punt d'ennuegar-se  menjant l'entrepà a peu de via...
Pel que fa a la via en si, cal dir que la trobarem totalment equipada però de tant en tant hi ha algun cop de gas, però res extrem. Les seccions de 7è grau no son especialment difícils però hi ha passos que costen de veure una mica anant a vista.
La ressenya original marca deu cintes i hi ha dos llargs que tenen 11 xapes+reunió. Vosaltres mateixos...
En fi, una bona via oberta amb perícia sobre un bon rocam on caldrà posar-s'hi bé.
La ressenya original la trobareu al caranorte.

Goiko "culo fermatti"

Goiko "culo relaxatti"

foto d'autopromoció (jeje)

Salut i metres!

Llullu.

Nova via al Tuc de Corticelles, o de la Montanyeta

Corticelles és com n'hi diuen els locals, i de la Montanyeta, el cartogràfic. Sigui com sigui, aquesta setmana passada hem estat fent activitat pel Pirineu, entre les quals es troba aquesta nova primera a la paret nord d'aquesta muntanya.

L'aproximació és la mateixa que per anar a les agulles de Delluí, però cal seguir una mica vall endins fins a topar de morros amb aquesta paret de poc més de 200 mts. de desnivell, una mica ajaguda, i encara amb algunes campes de neu enganxada a les plaques que tenen prou consistència com per enfilar-s'hi. Calculeu 1h 30min. o 2 h. màxim.

La pente del tercer llarg.

És una via guapa, no és extrema, però té alguns llargs sobretot sobre roca on cal donar la talla, ja que encara que potser no passen del V+, són obligats i amb el seguro una mica avall. I a part, també té un tram d'artifo on calia anar netejant la fisura i posar algun fisurer a cops de martell. Com que segueix una fisura molt evident, segur que amb peus de gat no deu ser més de 6a o 6a+

Iniciant el llarg d'artifo

La via té cert compromís, ja que l'hem deixat totalment neta d'assegurances, i només aprofita al llarg d'artifo tres parabolts d'una via d'estiu, dos per progressar i un tercer per muntar la quarta reunió.

La placa fisurada de cinquè grau

Darrera reunió abans del cim

En funció de les condicions, l'horari pot arribar a ser molt variable. Nosaltres vam trigar 4 o 5 hores, amb les fisures netes de neu i gel, i els trams de neu en molt bones condicions, neu dura.

L'"Equipo A" al cim

La baixada és evident per la via normal. Des del cim, baixem uns metres fins a trobar la neu , i tirem avall per una pala orientada a l'est fins a un coll, i d'allà tornem cap als Estanys de Corticelles i retrobem el camí de pujada. Un parell d'hores per arribar de nou al refugi.

La paret Nord del Tuc de Corticelles, amb una allau de placa a la dreta de dimensions molt considerables

Serra de Guara, Todo por la Tnapia

Després de la Totxaires, amb la felicitat al cos, en Joseba em té preparada una sorpreseta a la sierra Guara...
Uns quilòmetres abans d'arribar a Rodellar sur un trencall cap al barranc dels Oscuros del Valcés. Després d'una horeta ben bona d'aproximació (amb riu inclòs) s'arriba a aquesta petita però impressionant paret. La via que em porta el company (Todo por la Tnapia) és obra dels "agentes de la guardia civil" i, tot s'ha de dir, molt bona feina. Originalment va ser oberta en artificial amb tirades de fins A3 i una timba que ni us explico...
Però aquí no s'acaba tot, el que pretén el sagal (Joseba), és fer-la en lliure!!
I així és com el dilluns passat li fem una primera pujada de reconeixement tot deixant-hi un pitó a la quarta tirada i unes quantes marques de magnesi...jeje
A l'endemà hi tornem i el company encadena per fi tots els llargs i com en diuen els que en saben: rotpunkt de cordada!!! jajaja
Val a destacar la perseverància d'aquest bascocatalà que invertí una hora per encadenar el cinquè llarg!!!(i deia el xiquet que anava malament de pila!!).
En fi: primer llarg A2+ o 6b, el segon A3 o 7A+ (uf,uf) el tercer V+, el quart A2+ o 7b, el cinquè A2+ o 7b+ i l'últim 6a. En Joseba ho encadena tot però jo el 4rt i 5è llarg ni de segon!!
Quina bona lliçó i quina gran descoberta.
Com a informació útil diré que vam utilitzar uns tascons mitjans, Camalots del 0.5 al 3, i Aliens (un parell de semàfors i un gris) i un pitó que vam deixar posat.
La paret té una mica menys de 200 m. i és cara nord total però amb aquesta caloreta que feia aquests dies vam estar de conya. Conteu de portar unes xancles si no voleu arrossegar unes bambes molles tot el dia (i com pesen pels desploms!!).
La ressenya la trobareu pel Google escrivint "todo por la tapia escalada".

Salut i metres!!

Llullu

Totxaires a Montrebei

Després d'un parell de vietes per Aragó (Napia i Feme Fatale) ja no sabem on escaquejar-nos més i no ens queda més remei que agafar el toro per les banyes i començar a escalar d'una vegada...
Així és com el passat dissabte sortim del cotxe relativament d'hora tot "enfilant" el camí cap a peu de via.
La veritat és que la via té llargs molt guapos i ben trobats. La roca és força bona exepte els dos primers llargs i algun tramillu puntual... i el més important de tot:No hi ha fantasmes!!!
Amb una bona ressenya i el sisè grau consolidadet no tindrem masses dificultats ni
exposició.
Quant al material...uf, no sé, naltrus hem pujat amb uns camalots (0,5 0,75 1 2 i 3) joc d'aliens + semàfor repetit i els tascons.
La tibada que li donen 7c ni l'hem ensumat (i això que en Joseba és dels que fa aquestes coses...) però la resta l'hem trobat ben graduada.
No sé si és la més maca del congost (com em va dir l'Albert) però si que és del tot recomanable i realment no n'hi ha per tant. Al final serà una clàssica.
Ara només queda un petit buit a dins després de tants anys pensant-hi... però ja trobarem altres projectes...jeje.

Llullu

Burundanga al Cap del Ras

L'Altre dia amb el Marc ens decidim per repetir aquesta via i perquè no dir-ho torrar-nos al sol (aquesta calor no es normal ) . La via ens va agradar força casi tot ella sobre molt bona roca excepte algun tram curt , va per l'esquerra de la Fanal Nocturn, en algun tram molt aprop, esta xapada amb alguns alejes on es poden posar coses, al segon llarg hi ha un tram expo on has de fer el pas abans de xapar, amb el perill de caure a una repisa nosaltres vam posar un alien una mica a la dreta que et dona una mica de vidilla, i no vam caure. A l'últim llarg el mes difícil també surts d'una repisa i la primera xapa esta molt amunt, ho provem i no trobem la manera de arribar-hi, al final pugem per la Fanal que va al costat i flanquegem a buscar la segona xapa i seguir amb el llarg. En fi excepte aquets dos trams on et pots fer mal si no estas lo suficientment fort la via ens ha agradat.


                                                                     Sergi.

Esquí a la Vall Fosca. Tossal Llarg

... o les escorrialles d'aquest trist hivern, que definitivament s'ha acabat.
Hem enfilat la pista (bé per una C-15, o un tot terreny, malament per turismes) de la vall del riu  Filià criticant com és normal l'estat d'abandó en el que van deixar la vall quan van abandonar el projecte de l'estació d'esquí, pilones fantasmes tallant el paissatge a banda i banda, i unes pistes amples fetes a cop d'excavadora desvirtuant un paissatge que d'altra manera podría ser molt més bonic. Quina barra i quina falta de respecte!!

El cas és que a data d'avui la neu comença just al fons de la vall, allà on comencen les pendents per enfilar el cim. De pujada, és una passejada sense cap dificultat, amb pendents suaus fins al cim, i de baixada, cal vigilar una mica els primers metres sota el cim, i tenir en compte que hi ha una canal que és  estreta i s'ha de ser una mica àgil girant, sempre però en pendents moderades. Per a nosaltres, sense dubte, la putada més gran ha estat l'estat de la neu, ja que anàvem una mica massa tard i al final, el principal objectiu (aconseguit) era salvar lligaments creuats, tíbies i peronés.

Hem pujat per la dreta (no es veu), i hem baixat pel dret

Malgrat que el risc del BPA és només 2, ha calgut anar molt amb compte, ja que a la nit amb prou feines hi ha hagut regel, i a la que ha sortit el sol, la temperatura s'ha disparat d'una manera exagerada. Pel que fa a l'estat de la neu, a les pistes en dirien pols-primavera, però jo crec que és més aviat primavera-estiu.

Montrebei. Via del Tronko

Uns mesos després de fer la via, la torno a fer aquest cop amb diferents companys de cordada, i no puc sinó corroborar tot allò que va dir el Pastes en el seu blog aquell dia. No només és una de les maques de la paret de Catalunya, sinó que té el gran mèrit d'haver estat oberta fa un parell d'anys, sense creuar-se ni tenir reunions comunes amb cap altre via, i sent un itinerari del tot lògic i gens rebuscat. Chapeau!!.
L'he trobat una mica més neta de com la recordava, neta pel que fa a herbes i sorra sobre les preses. Ara el segon (primer llarg si s'empalma) torna a tenir 2 pitons, i a més, el pas de les cordades ha fet aparèixer fisuretes on encabir algun àlien per protegir el flanqueig encara millor.
La Ressenya.
Com que no duia càmera de fotos, penjaré un vídeo dels Rodríguez, redescobert després de desenterrar un antiquíssim iPod que tenia oblidat al fons d'un calaix.

Collegats, via Excesso, i Turpial a la Roca Alta

Aquesta setmana passada he tingut la sort de poder escalar aquestes dues vies.

La primera, la Excesso, m'ha fet especial il·lusió perquè encara no havia fet cap via en aquesta paret (la tirolina és un filtre potent), és molt recomanable, sobretot el segon i tercer llargs, la roca és bona i l'única "pega" és la quantitat de seguros que hi ha, i no només en els dos llargs difícils, sinó també en els de cinquè i en els de quart. D'aquí deu venir el nom de la via.
És una llàstima, ja que sobretot el tercer es podria protegir molt i molt bé amb friends i fisurers, i la via guanyaria molts enters.
Material, tantes cintes com seguros volgueu xapar.

El company comprovant la solidesa dels parabolts.

La Turpial també és una molt bona via, i ara és època d'escalar a la Roca Alta. Sota el meu punt de vista no és tant obligada com diu la guia del Luichy, ja que malgrat que hi ha pocs seguros fixes, es pot protegir tota prou bé. Els trams difícils dels dos primers llargs són més aviat físics, metre que els 6b del quart llarg és és més de "postureta". La roca només és dolenta en el primer llarg, i a la resta de la via és bona.