Bé, faig cas al Senyor del Bruc, i penjo el video del viatge que vam fer fa un parell d'anys a Jordània. No confondre amb l'excel·lent post que va fer Roger, ja que ell i tota una colla i van anar més tard.
Aviso: aquest video està inacabat, em falteven les fotos de la meitat de l'equip, i hi ha seqüències que s'haurien d'haver canviat poc després de fer aquest "esborrany", però ja se sap, si la feina no es fa quan toca, al cap de dos anys ja és tard.
Pel que fa al Wadi Rum, no sé que va passar l'any passat amb Jordània, que es va posar molt de moda, i hores d'ara pràcticament tothom ja ho coneix, però per si algú encara ho té pendent, que s'animi, ja que és un destí, com diuen a França, incontournable. Jo hi estic d'acord, i modestament, penso que més d'una via d'aquestes tan famoses que tenen els yankees al desert de Utah, aquí no passarien de ser "una més".
Per cert, la música és de Robert Randolph.
Cesc.
divendres, 26 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
El Roget, via Prima
Fa un parell de setmanes, amb el Santi, un company de Barna city vam aprofitar el bon sol que feia per pujar al Pedra. Cara sud, of corse. Un cop allà estavem entre pujar a dalt a fer una vieta full equip o quedar-nos al roget a fer alguna fissures. Ens vam decidir per aquesta segona opció. I quina senyora via, renoi! Ens va agradar d'allò més, comença amb uns llargs bons, els del mig molt bons i els últims exel·lents. Es tracte de dos últims llargs que ronden el 6b de diedre perfecte i fissurat amb algun que altre desplomet amb molt canto i reposos. Els friends hi entren a "caldo" i, a més, alguna ànima caritativa ha tret els parabolts de l'últim llarg necessitant el mateix material. Així que ara la via és més atractiva, interessant i homogènia. Només una cosa a retreure, tant de bo tingués uns metrillus més!!!!!jijiji
Ressenya extreta de"lanochedelloro.com"
Kiku
p.d.: Us poso un link d'un altre "solo", aquest de casa nostre.
dimecres, 10 de novembre del 2010
MARE TENEBROSUM
Mirant la paret, un es pregunta com es possible que per aquet mar de sostres i desploms i surti una via que en lliure, no supera el 6b+, salvant aixo si, dues tirades d'Ae amb molt d'ambient!!!!!!
Es la Mare Tenebrosum, una joia que s'amaga a la paret dels sostres de la Cinglera dels Esplovins. Ja feia uns quants anys, des que vaig repetir la Pirata Solitari, que em picava per anar a repetir aquesta via, pero el temps va anar passant i no va ser fins ahir que amb el Vigata i vam posar fil a l'agulla.
Despres de parlar amb el Pastes, primer repetidor de la via sense pitons juntament amb en Miquel Blanco, veiem les coses una mica mes clares ja que la primera ressenya et tira una mica enrere.El cert es que es una linea agosarada, oberta l'any 1988 per en Picazo, K Gassiot i X. Cullell , bastant equipada en els primers llargs, on nomes caldra anar col.locant alguna peça de reforç, fins arrivar a dues tirades obertes a cop de burilador, que travessen un mar de sostres per deixarn-nos a l'inici d'una placa brutal de fisures horitzontals, on l'encert en la col.locacio de les assegurançes posara a prova les nostres habilitats per navegar en aquet terreny.
L'aproximacio la fem caminant per el cami de baixada de la ferrata, i en 1 hora a bon ritme arrivem a peu de via, aixo si xops per la pluja que la nit anterior ho ha deixat tot ben moll!!!!!
Els tres primers llargs son comuns amb la Pirata Solitari, i estan equipats amb parablots, a la tercera reunio comença el bacalla, amb un flaqueig a l'esquerra curt pero una mica cutre, sobre roca dolenta, que empalmem amb el seguent llarg, un diedre de roca bona amb tres claus i un taco de fusta de l'epoca una mica malmes, per flanquejar despres per placa fins a la reunio.Ara si que comença a tenir ambient la cosa, ja que amb els flanquejos vas entrant de ple al mig dels desploms vermells de la paret.
El seguent llarg es un curt flanqueig a l'esquerra de 10m i 6b+, que no convida gens a fer en lliure, ja que la reunio molt penjada i les tres primeres assegurançes estan una mica tocades per el pas del temps, el Jordi empalma aquet llarg amb el seguent, tambe de 6b+ i totalment equipat, molt bo pero amb roca a estudiar en algun tram. Arrivats aqui ens toca travessar els dos sostres de la paret amb Ae, molt de temps sense fer anar els pedals, uns burins una mica tocats, i un pati tremendo sota els peus, ens fan passar una estona entretinguda dançant al buit!!!!!!!
Sortin de l'ultim sostre la sorpresa es total, una placa de
almenys deu metres, ratllada per fisures horitzontals i neta!!!!! sobre una roca bonissima, amb un pas d'entrada obligat de 6a i amb tot el pati sota els peus, pero que es protegeix be amb aliens, per a mi la tirada estrella de la via, menys mal que em va tocar de segon jejejeje!!!!!
Ara ja nomes ens queden dos llargs, una placa diedre que s'ha de protegir, i amb un passet.....i el diedre de sortida, curt pero molt maco. Tot ha anat perfecte i ja estem saborejant aquesta via que ens emportem al sarro quan...merda esta plovent!!!!!!! menys mal que aixo ens passa ara, per que si la pluja ens atrapa avans de fer la placa de despres dels sostres....potser sens agues complicat una mica la historia!!!!!!!
Com sempre un cop arrivats al cim la pluja para i tot queda en un ruixat que ens deixa una foto curiosa....bartuls a l'esquena i a buscar el cami de la ferrada per tornar al cotxe en una horeta.
El tema del material, com sempre al gust, pero nosaltres em passat amb un joc d'alines, els tascons, amics fins el n.2, 18 cintes i dos estreps per persona. No em portat claus ni ganxo, i em estat 4.30h per repetir aquesta peculiar i bonica escalada, potser injustament oblidada o poc repetida al meu entendre.
Roger
 |
| mar de sostres |
Es la Mare Tenebrosum, una joia que s'amaga a la paret dels sostres de la Cinglera dels Esplovins. Ja feia uns quants anys, des que vaig repetir la Pirata Solitari, que em picava per anar a repetir aquesta via, pero el temps va anar passant i no va ser fins ahir que amb el Vigata i vam posar fil a l'agulla.
Despres de parlar amb el Pastes, primer repetidor de la via sense pitons juntament amb en Miquel Blanco, veiem les coses una mica mes clares ja que la primera ressenya et tira una mica enrere.El cert es que es una linea agosarada, oberta l'any 1988 per en Picazo, K Gassiot i X. Cullell , bastant equipada en els primers llargs, on nomes caldra anar col.locant alguna peça de reforç, fins arrivar a dues tirades obertes a cop de burilador, que travessen un mar de sostres per deixarn-nos a l'inici d'una placa brutal de fisures horitzontals, on l'encert en la col.locacio de les assegurançes posara a prova les nostres habilitats per navegar en aquet terreny.
L'aproximacio la fem caminant per el cami de baixada de la ferrata, i en 1 hora a bon ritme arrivem a peu de via, aixo si xops per la pluja que la nit anterior ho ha deixat tot ben moll!!!!!
Els tres primers llargs son comuns amb la Pirata Solitari, i estan equipats amb parablots, a la tercera reunio comença el bacalla, amb un flaqueig a l'esquerra curt pero una mica cutre, sobre roca dolenta, que empalmem amb el seguent llarg, un diedre de roca bona amb tres claus i un taco de fusta de l'epoca una mica malmes, per flanquejar despres per placa fins a la reunio.Ara si que comença a tenir ambient la cosa, ja que amb els flanquejos vas entrant de ple al mig dels desploms vermells de la paret.
El seguent llarg es un curt flanqueig a l'esquerra de 10m i 6b+, que no convida gens a fer en lliure, ja que la reunio molt penjada i les tres primeres assegurançes estan una mica tocades per el pas del temps, el Jordi empalma aquet llarg amb el seguent, tambe de 6b+ i totalment equipat, molt bo pero amb roca a estudiar en algun tram. Arrivats aqui ens toca travessar els dos sostres de la paret amb Ae, molt de temps sense fer anar els pedals, uns burins una mica tocats, i un pati tremendo sota els peus, ens fan passar una estona entretinguda dançant al buit!!!!!!!
 |
| dançant al buit!!!! |
 |
| sortint del segon sostre |
Sortin de l'ultim sostre la sorpresa es total, una placa de
almenys deu metres, ratllada per fisures horitzontals i neta!!!!! sobre una roca bonissima, amb un pas d'entrada obligat de 6a i amb tot el pati sota els peus, pero que es protegeix be amb aliens, per a mi la tirada estrella de la via, menys mal que em va tocar de segon jejejeje!!!!!
Ara ja nomes ens queden dos llargs, una placa diedre que s'ha de protegir, i amb un passet.....i el diedre de sortida, curt pero molt maco. Tot ha anat perfecte i ja estem saborejant aquesta via que ens emportem al sarro quan...merda esta plovent!!!!!!! menys mal que aixo ens passa ara, per que si la pluja ens atrapa avans de fer la placa de despres dels sostres....potser sens agues complicat una mica la historia!!!!!!!
Com sempre un cop arrivats al cim la pluja para i tot queda en un ruixat que ens deixa una foto curiosa....bartuls a l'esquena i a buscar el cami de la ferrada per tornar al cotxe en una horeta.
 |
| la imatge curiosa del dia. |
El tema del material, com sempre al gust, pero nosaltres em passat amb un joc d'alines, els tascons, amics fins el n.2, 18 cintes i dos estreps per persona. No em portat claus ni ganxo, i em estat 4.30h per repetir aquesta peculiar i bonica escalada, potser injustament oblidada o poc repetida al meu entendre.
Roger
dimarts, 9 de novembre del 2010
Caiguda Lliure i per molts anys...
Un cop més, enfilem el camí del Torrent del Pont. Un cop més, ja anem tard. Un cop més, ens hem deixat la ressenya. Un cop més, massa espessos (ressacosos). Un cop més, el cel amenaça pluja. Un cop més, les lesions no ens deixen tibar gaire... Però un cop més, immillorable companyia. Un cop més bones vies i , un cop més, final feliç amb una bona cervesota a la taberna.
Ahir la via "escollida" va ser la Caiguda Lliure i la dels companys una combinació de Little big horn-mickey mouse- esparraguera i no sé quines més.
Contant contant ja fa 14 anys que vaig fer la Caiguda Lliure i ja podeu contar. Si no recordo què vaig fer abans d'ahir... ni tan sols sabia per on començava la vieta. Però mica en mica vam redreçar la situació i "com unes fletxes" ens plantem al cim. Val a destacar la bellesa de l'itinerari i el seu bon equipament, així com la gran "actuació" de la companya de corda. Primers catxarrillos, primeres excursions entre xapes i un "vuelu" dels que ja puntuen... aparteu les criatures que la Núria (la de sempre) va fanàtica.
I un bonic final de via fent de bracet (literalment) l'últim llarg amb la resta de la tribu: la Nurieta (la rastes) i l'Edu, que venien de fer una "integral" de , com a mínim, 10 o 12 vies...jeje.
En fi, que tot aquest rollet només era l'excusa per demanar perdó a tothom. Perdó per aquest PRIMER ANY DE GRIMPACÒDOLS!!! Si si, un anyet té la criatura. Caldrà fer un soparet en breu i un bon pastissot d'aquests que fa la Gemma! A qui vulgui que s'apunti que quants més serem més repartides quedaran les culpes, jeje.
Gràcies a la resta de la manada i a tots els que han compartit unes hores de pedra amb nosaltres i en especial al Cesc per embolicar la troca...
QUE PER MOLTS ANYS POGUEM CONTINUAR FENT EL RIDÍCUL I PENJAR-HO A INTERNET SENSE VERGONYA!!!
Apali, a tibar i, sobretot, a passar-ho bé que això encara no té regulació.
Llullu.
Ahir la via "escollida" va ser la Caiguda Lliure i la dels companys una combinació de Little big horn-mickey mouse- esparraguera i no sé quines més.
Contant contant ja fa 14 anys que vaig fer la Caiguda Lliure i ja podeu contar. Si no recordo què vaig fer abans d'ahir... ni tan sols sabia per on començava la vieta. Però mica en mica vam redreçar la situació i "com unes fletxes" ens plantem al cim. Val a destacar la bellesa de l'itinerari i el seu bon equipament, així com la gran "actuació" de la companya de corda. Primers catxarrillos, primeres excursions entre xapes i un "vuelu" dels que ja puntuen... aparteu les criatures que la Núria (la de sempre) va fanàtica.
I un bonic final de via fent de bracet (literalment) l'últim llarg amb la resta de la tribu: la Nurieta (la rastes) i l'Edu, que venien de fer una "integral" de , com a mínim, 10 o 12 vies...jeje.
En fi, que tot aquest rollet només era l'excusa per demanar perdó a tothom. Perdó per aquest PRIMER ANY DE GRIMPACÒDOLS!!! Si si, un anyet té la criatura. Caldrà fer un soparet en breu i un bon pastissot d'aquests que fa la Gemma! A qui vulgui que s'apunti que quants més serem més repartides quedaran les culpes, jeje.
Gràcies a la resta de la manada i a tots els que han compartit unes hores de pedra amb nosaltres i en especial al Cesc per embolicar la troca...
QUE PER MOLTS ANYS POGUEM CONTINUAR FENT EL RIDÍCUL I PENJAR-HO A INTERNET SENSE VERGONYA!!!
Apali, a tibar i, sobretot, a passar-ho bé que això encara no té regulació.
Llullu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
