Dave Matthews Band - Funny the way it is.

Recordant el concert d'ara fa un any,.....

Paret de l'Aeri. Via GESAM

Magnífica via que puja per la part esquerra de la paret de l'aeri. Està arreglada pel que fa a l'equipament, i bastant neta de vegetació a les fissures. La roca en general és bona, però als llargs de fissura encara cal parar atenció en alguns punts, ja que hi ha llastretes i còdols que encara belluguen, o com a mínim són dubtosos, i això que el tercer llarg l'hem fet per la Lotus. En canvi, tant a la placa del primer llarg com la del quart, la roca és excel·lent. Suposo que a mida que es vagi repetint, s'anirà sanejant, perquè val la pena.

La via està semiequipada amb bastants burils i pitons, i parabolts a les reunions i esporàdicament als llargs, i no a tots. Hem utilitzat els friends, els fissurers i una plaqueta recuperable.
Els graus de la que proposa l'Hita són més o menys encertats, i el llarg més obligat i el més difícil de pujar per nosaltres ha sigut el segon. Potser sí que és 6a+, però bastant obligat si aneu sense claus.

Uns escaladors a la Valentín-Casanovas

Agulla Salvat Papasseit. Via Bavaria.

Després d'intentar en va trobar un company per escalar, he decidit pujar a Frares en solitari a fer una vieta, i com que darrerament hi ha ganes però no hi ha forces, no m'he volgut encigalar en cap via complicada, ni tan sols en l'aproximació.
A l'agulla Salvat Papasseit hi topem de morros quan pugem a Coll de Porc des del nord, és la paret que està just al damunt de la Font de l'Esllavissada. Hi ha per escollir unes quantes vies totes d'una dificultat moderada, mateix desnivell i que aparentment tenen roca prou bona. No hi ha per tant cap motiu per haver triat aquesta i no una altra.
El cas és que aquesta es troba totalment equipada amb parabolts separats però més que suficients, i jo l'he fet en dos llargs, ja que la segona reunió està amagada darrera d'un "bolo" inmens, i mentre t'hi acostes ja vas directament al primer seguro del tercer llarg. Jo l'he vist rapel·lant quan baixava a recuperar el llarg.

No he trobat ningú a la paret, ni ningú en tota la muntanya fins que he tret el cap al cim i he flipat amb les vistes que hi ha cap a l'oest. No cal dir que aquesta foto, a part de retallar el paissatge, no fa justícia amb la realitat ni de lluny. Si us hi fixeu, hi ha dos escaladors disfrutant de l'Aresta Brucs del Dit.

La ressenyes de la guia d'en Brugarolas són una mica "happy", però la línia se segueix prou bé. Per si de cas, jo he dibuixat aquesta línia sobre la foto.

Serrat del Moro. Eva Petrel.

- Què tal la via ?, val la pena ?
- Benooo, més o menys,...... els dos últims llargs sí,......la resta,.....què vols que et digui,..... perquè els col·leccionistes la tatxin no està malament del tot,....., no és la millor del Serrat del Moro però n'hi ha de molt pitjors.

Conversa imaginària o imaginada després de baixar del Serrat del Moro cuita corrents perquè ja feia estona que tronava.

Hem estat dubtant una estona abans de decidir-nos, ja que el cel estava més aviat tapat, i tot apuntava a que tard o d'hora acabaria plovent, però, què carai, ja baixaríem si de cas.

Els quatre primers llargs no són cap maravella, molt Ae, - menys el tercer, que es fa tot en lliure -,  amb passos llargs on caldrà sortir de tant en tant dels estreps per arribar a la següent xapa.

Nosaltres no duiem ni ganxo ni aliens (per despiste, no per valents), i hem passat, però si porteu el ganxo, o si teniu tri-cams, us estalviareu de fer algunes sortidetes d'estreps. Cal dur cordinos per a ponts de roca (imprescindibles), friends mitjans, almenys un estrep pel que vagi de primer, i els fissurers, com sempre, per si hi ha sort.

Menció especial pels dos darrers llargs, la via canvia de tònica totalment. Es fan en lliure equipat sobre bona roca i són especialment bonics.

BTT per la Cerdanya. Bellver-Ridolaina

Aquest matí ens hem atrevit a fer una incursió en territori Gaston amb la bicicleta. És una ruta super-fàcil, però bona per fer cames si es disposa de poc temps, ja que el desnivell acumulat és de més de 700 mts. que es fan pràcticament d'una tirada, i l'excursió dura menys de dues hores, sense parar i a ritme.
I el recorregut no té cap secret, es puja per una banda de la Vall de Ridolaina i es baixa per l'altra.

Sortim de Bellver per carretera i pista fins a Nas, que és on trobem la primera rampa forta, i creuem el poble per enfilar la vall que queda a l'esquerra per una pista que va pujant, pujant i pujant, amb petits parèntesis que ens deixaran respirar i recuperar una mica l'alè, fins que arribem a la cota 1.500. 

Seguim sempre la pista principal, i baixem per l'altra vessant, on encara ens quedaran algunes rampes sorpresa, fins a enllaçar amb la pista que surt de Montellà i que puja fins al refugi de Prat d'Aguiló.

La seguim avall, i, poc abans d'arribar al poble, ja per asfalt, trenquem a la dreta i seguim fins a Cal Piltre (Ridolaina). Aquí és on ens hem quedat nosaltres a dinar, però si no tenim ningú que ens pugui venir a buscar, fins a Bellver són 6 km. més seguint la mateixa carretereta.

Excursió per la Serra de Cardó

A cavall entre les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre, hi ha aquesta petita serralada amb un seguit d'itineraris que quasi tots giren entorn de l'antic Convent-Balneari de Cardó.

Nosaltres avui hem improvisat del tot. Ha sigut arribar per l'estreta carretera fins a l'antic Convent-Balneari, treure el mapa i enfilar per on ens ha semblat, tenint en compte que teniem menys de tres hores per "explorar" algun itinerari.

Lo primer que ens ha cridat l'atenció és el seguit d'ermites, totes en estat ruinós, que rodegen el Convent, talment com passa a Montserrat.

Es nota que els incendis han castigat en alguna ocasió aquestes muntanyes, i el nostre itinerari circula a la pujada per un barranc que al seu dia es va salvar, i baixa per un altre que s'està regenerant.

Comencem remuntant el Barranc de la Columna que amb un desnivell de poc més de 300 mts. ens portarà fins al Portell de Cardó, ja a la carena que divideix el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. El camí està perfectament fresat i no té pèrdua.

Carenegem una estona cap al nord i baixem ben aviat pel Barranc de Sant Roc.

Aquest camí al principi no està tan fresat com el de pujada, però entre la lògica i quatre fites se segueix prou bé. Aquest barranc sí que es veu que va ser afectat per un incendi, el camí està més tapat, i esbarzers i argilàgues ens garanteixen unes bones esgarrinxades a les cames durant alguns trams.

Durant el trajecte es van trobant diverses fonts, però totes seques excepte la de Sant Josep, cosa que no soluciona gran cosa perquè aquesta la trobem ja al final de l'itinerari.