dimarts, 27 d’abril del 2010

Revolucionari enginy tecnològic.

....i no és d'Apple.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Miranda de St. Benet. Via Stradivarius

Seguint amb la tònica musical del nom de la via, aquesta la podría definit com a "divertimento".  Llàstima que sigui tan curta,...És un primer llarg d'una mica més de  50 mts. d'escalada  mantingut en 5é grau, generosament equipada, massa tenint en compte la quantitat de marlets (bons) i forats que vas trobant mentre pujes, amb una roca més que excel·lent.
A mi m'ha anat bé per treure la pols al soloist, i és que és una via molt còmode per fer-la sol. A part de l'equipament, també les dues reunions són amples i sense arrels ni branques.

Com que anava sol no hi ha fotos, però us deixo amb un videoclip d'un grup català que acabo de descobrir, es diuen Very Pomelo, i acaben de treure el seu primer disc.




dimarts, 20 d’abril del 2010

Anticams. Noves joguines per la temporada vinent.

El paio l'ha batejat amb el nom d'Anticam. Ara per ara no li trobo gaires aplicacions per les nostres terres (i per les seves, per lo poc que ho conec, tampoc), excepte per les xorreres que els equipadors encara no hagin descobert. Potser caldrà graduar una mica diferent, encara que només sigui pel sobrepes.

The Season Episode 15 from Fitz Cahall and Bryan Smith on Vimeo.


El video l'he descobert aquí.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Paret de Diables. Geometria Compleja

Aquí teniu una altra parrafada d les meves...
Quan vaig quedar amb en Muchachito per anar-hi, em va invaïr una sensació de "tatxaire" que en general em repugna una mica. Però vet-ho aquí que n'he quedat gratament sorprès. Per als montserratins crec que és una bona via, més exigent del que pugui semblar a primera vista.
No sé si era la ressaca que duïa aquest matí, o haber dormit quatre horetes, o simplement és que sóc més tifa del ja em creia. pero el cert és que m'ha costat déu i ajuda arribar fins al cim d'aquest endemoniat temple montserratí.
Després dels dos primers llargs de rilax de la Sanches-Martines es fa un llarg de 40 m. de flanqueig cabrón, amb els burils a pendre pel sac i la roca ni us explico... Se m'han passat totes les tonteries de cop.
I anar tirant de cantó. Que maco, quina timba, quin final, quina bona companyia, que fotogènica (si portés càmera)
En fi, prou recomanable si et va el rollo raro.Possiblement es pot fer sense pitons. Hem fotut un bong que el podeu substituir per un Camalot del 2 al llarg d'A2 i al llarg següent una V que amb un xic de coco no caldrà. A part d'un joc d'aliens (gris mola molt) i algun repetit, tasconets i Camalots 0'5, 0'75 i 1. Mola guindola.
Ja prou! Us deixo tranquils que m'en vaig de festa amb el Martinot  repartir amor pels puestus...
Ah, la víctima d'avuí a la via ha estat en David Fernandez, àlies Muchchito i l'autor d'aquest rollo en Llullu.
Salut, bones scalades! I millors farres!

dimarts, 6 d’abril del 2010

Roc dels Collars. L'Avi del Mas de St. Pere

Una via espectacular i difícil, on s'hi ha d'anar només si tens el 6é grau ben consolidat. Vam anar-hi el Llullu, el Xavi i jo mateix.



Al bloc del Piju s'explica tot molt detalladament, amb el graus, l'equipament i tota la pesca. 











De les nosequantes alternatives que hi ha per fer el darrer llarg, la més lògica és indubtablement la de la dreta, anar a buscar el diedre, i és la que vam fer.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Montserrat. Integral Freekòpata.

17 anyets. 17 anyets tenia el Capità Vilella quan va obrir aquesta via amb el Pere Sunyer. A més, desprès va tornar-hi per afegir alguna xapa "perquè no hi vagi algún col·lega i s'hi faci mal,...".
Per a nosaltres va ser una via 5 estrelles, mai molt difícil, però obligadeta i una mica "picant" en 6a's. Per donar alguna pista, jo crec que els tres pimers llargs l'estil és més Montserrat Sud, i els murs superiors, més semblant a Agulles.  Molt bona en tota la via.




Pel que fa al material, es poden portar els aliens per si hi ha sort, i també per a reforçar la tercera reunió.

dijous, 1 d’abril del 2010

Canal de l'Ordiguer. Serra del Cadí.

Rapidíssima ascensció a aquesta clàssica canal del Cadí, amb força neu i obrint traça degut a la darrera nevada.
Només dir que la variant de l'Ordiguer es veu formada i amb gruix suficient (des de la distància).






Montrebei, fang i pedra...

El passat diumenge 28 vam treure el nas a la paret d'Aragó disposats a treure "xispes"... Ens llevem amb la calma a Pont de Muntanyana, esmorzem amb la calma, posem gasofa amb la calma... "tranqui Edu que tenim més llum, han canviat l'hora..."
Agafem la pista per anar a Estall i amb certa sorpresa passem uns cartellots de "Camino cortado por obras".
-No problem bouet, tira tira que amb la teva furgo segur que passem bé- li dic al company.
El cert és que la pista està en obres i estan fotent una "autopista" per anar a Estall o no sé per què collons. Impresionant! Crec que en un futur podrem anar amb skate a escalar a Aragó...
De moment l'única cosa que ha passat, és que amb les neus i les pluges d'aquest hivern tota la obra ha quedat amb uns fangars de ca'l déu i als 200 m de començar ja estem fotent pedres i pals per desenganxar la furgonetilla del col.lega del fang.
-Jo crec, Edu, que aquí hi ha molt fang perquè és més ombrívol,però més endavant segur que estarà millor- insisteixo.
En fi, ja s ho podeu imaginar: dues horetes més tard arribem al fangar més fangós de tots i desistim en culminar l'etapa fins a Estall. Avandonem al cotxe i canviem d'objectiu: Nirem a la Pilastra a fer la Punyalada Trapera.
A partir d'aquest moment tot va ser triunfar. La via molt bona, el temps exel.lent, bon horari i sobretot bona companyia. La via es troba bastant equipada i en tindreu prou amb el Camalots 0.75, 1 i 2, el semàfor d'aliens i un joquet de tascons. Roca molt bona. El 6c del tercer llarg és molt concentrat i ens va semblar estratosfèric (sobretot a vista...).
Com a nota negativa, els cinc motoristes que ens vam trobar al cim quan naem cap a la via. Quins collons! Naltrus no podem escalar però en canvi, ells foten el que volen. Més del mateix...
Per variar, no hi ha fotos. L'Edu portava la càmera però ens vam oblidar de tirar-ne (no tenim arreglu).
Willow: ja he estrenat la motxilla, va de puta mare. Ara si!
Salut i bona tàpia!!!

Edu Torrens i Llullu
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...