Sobre els tri-cams

Hola família.

L'altre dia, amb la Sílvia estàvem comentant que perquè els de la Camp no feien els tri-cams d'una sola peça per augmentar la seva (poca) resistència, sobretot la dels nums. petits, enlloc de posar un eix i passar-hi la cinta per darrera. Mirant la seva web, vam contactar amb ells i els hi vam escriure un mail :

Sent: Fri, 20 Nov 2009 18:08:26 +0100
Subject: www.camp.it: Commenti al sito - Nazione: Catalunya

Ciao,

I'd been using the tricam set for a while and I'm really happy with them.
But I have a question: if the sling retaining point is the weakest point, wouldn't it be possible to eliminate it and make the tricam in just one piece with a hole for the sling?
Waiting for your answer and congratulations for your products.
Francesc

Van trigar ben poc a respondre:

Dear Francesc,

thank you for your positive comment and suggestion about the Tricams. The round pin allows a free and smooth rotation of the sling; an alternative construction would be much more expensive and (probably) less effective.
Come back to visit us on www.camp.it!

Thank you again and best regards

Francesca

Bàsicament venen a dir que un eix dóna més llibertat de moviments a la cinta perquè treballi millor en totes direccions. Fer-los d'una sola peça seria molt més car i (probablement) menys efectiu.

Jo el que penso és que deuen tenir el motllo fet de fa 20 anys, i que per quatre gats que comprem aquests catxarros, no els hi val la pena fer-ne un de nou.

Cesc

Regulació de l'escalada a Montserrat

Si cliqueu sobre la imatge, es farà gran, i a la llarga us estalviareu unes ulleres.

Narieda sud - via sal de frutas eno

No havia escalat a la cara sud de Narieda, la seva poca continuitat i la vegetacio em frenaven, pero mirant la ressenya d'aquesta via vaig decidir d'anar-hi. Aixi que dissabte al mati enfilem cap a l'Alt Urgell amb la Mireia.

Escalada d'adherencia, tecnica i obligada, sobre plaques de calcari compacte i rallades per canalons que les travessen de dalt a baix. La via esta equipada pero com ja he dit s'ha d'escalar, hi ha algunes plaques on els bolts o els ponts de roca els veus mes lluny del que voldries...

Nosaltres vam sortir per l'escapatoria de R9 on la via s'ajunta amb la Gran Manitu, les tirades superiors no semblen gaire interesants i dues cordades a peu de via davant nostre ens fan anar una mica justos per fer cim.

The Muppets

Boníssim, compareu-lo amb l'original.

Cesc

Ansó - Mesa de los Tres Reyes

Un cop escalada "El Cau del Siux" de Montrebei, la Gemma em passa a buscar per Balaguer, i enfilem cap a Can Gaston, per passar una setmaneta pujant muntanyes i fent alguna passejada, aprofitant que l'estiu s'allarga i encara no es necessiten ni raquetes ni molt menys esquis.

El dimarts la meteo és bona i decidim pujar a La Mesa de los Tres Reyes (2.444 mts.), no sé si el més alt de la zona, però sí un dels més alts.

Cim del Petrachema

Piramide final abans d'arribar al cim

Cim de La Mesa de los Tres Reyes

El dimecres ens llevem més cansats del que ens pensàvem, i entre el vent que bufa de valent, i la previsió que es torça de cara a la tarda, decidim allargar l'esmorzar i visitar cotes més baixes, per endinsar-nos a la Selva de Belabarze, una vall que cau del Collado de Arguibiela cap a Navarra.

El dijous al matí segueix plovisquejant, i per tant, anirem tirant avall. Abans, però, la Sierra d'Alano encara ens ofereix una imatge que bé val un parell de fotos:

Cesc.

Montrebei: El Cau del Sioux

Enfilem cap a Montrebei amb el Cesc i el Sergi per repetir una de les ultimes vies obertes a la paret de Catalunya, el Cau del Sioux, de la ma de Joan Vidal.

Linea força atractiva, combina plaques d'Ae ( surten bastants passos en lliure...) amb fisures tipiques de la zona. Em passat amb el material de la ressenya, i em estat unes quatre horetes.

L'equipament, generos tractan-se de Montrebei, li resta a la via el compromis dels itineraris d'aquesta paret.

Ressenya a http://www.onaclimb.com/.

Manowar i traca final

Ahir en Cesc em va treure a passejar a la paret del Doll a la "superclàssica" Manowar.
La via no mata i com deia el company: està molt ben venuda. Però en fi, el més important és la bona companyia (sobretot la meva. jejeje) i comprovar que les lesions que em serveixen d'excusa ja fa uns mesos, ja em comencen a cantar.
Com a informació útil dir que és totalment recomanable portar pantalons llargs i baratillus pel que pugui ser. Naltrus vam fer l'aproximació com diu el llibre del Soldevila, però creiem que potser és millor la que recomana el Luichy. Les dos ressenyes son bones i el camelot del quatre el vam posar en tres o quatre ocasions (perquè el duiem).
Tot i aquesta breu explicació que no anima en exés (deu ser la ressaca...), per coneixer aquesta paret i passar un bon dia val la pena anar-hi.
Ja penjaré alguna fotillu quan trobi la càmera (òstia quin descontrol que porto últimament...Cesc, la tens tu?Si és així tu mateix les pots afegir)

De totes maneres, escric això més que res per agraïr a tots els cabroassus/es que vau venir al sopar sospresa (i als que no vau poder) que em va organitzar la Míriam pels meus 30 anys.
Guillem, Aleix, Genís, Jan, Goiko, Edu, Trini, Willow, Txell (i el que ve), Xavi, Yolanda, Cesc, Gemma, Nandu, Marc, Salva, Núria, Matí, Kiku, Marta i com no, Míriam.
GRACIES A TOTS PER SER-HI!!!! Quins pastissus!!! Quins presents!!!!(tan mal vestit vaig normalment?)...No tinc paraules...que animals.
Al final pensaré que sou amics meus i tot. Snif, snif estic emocionat de veritat.
I gràcies als quatre manrussos/es que van fer acabar la festa com cal (tancant antrus a Manresa). Sort que algú m'acompanya en les hores baixes...jiji

PD Que ningú es pensi que m'estic estovant o que per molt que vinguéssiu al sopar no us posaré a parir a la que en tingui ocasió Jajajaaa. Una abraçada a tots i totes i us la repartiu. I ara, critiqueu tant com vulgueu que en uns dies no engegaré l'ordinador.

La recepta del pastís de formatge amb xocolata

Donat l'èxit que va tenir al sopar d'aniversari del Llullu, això és el que us vau menjar:

Temps de preparació: 40 min. + 30 min. per refredar-se

Temps de cocció: 30 min.

Tot plegat per un pastís rectangular de 20x30 cm.

Ingredients:

• 1 i 1/2 tasses (200gr.) de galetes de xocolata fetes a miques.
• 80 gr. de mantega fosa
• 100 gr. de xocolata de cobertura tallada a bocinets petits (al llibre hi posa llàgrimes de xocolata)

Farciment:

• 375 gr. de formatge de nata (filadèlfia)
• 1/2 tassa (125 gr.) de sucre
• 3 ous
• 150 gr. de xocolata blanca, fosa

Cobertura:

• 150gr. de xocolata de cobertura, fosa
• 2/3 de tassa (160 gr.) de nata agra (nata amb un raig de suc de llimona i que qualli durant 10 -15 min.)

Com es fà ?

Preescalfeu el forn a 180 ºC. Pinteu el motlle amb mantega fosa o bé oli, i folreu-ho amb paper vegetal.

1. Posar les galetes desfetes i la mantega en un recipient i mesclar-ho. Pressioneu aquesta mescla sobre la base del motlle, i escampeu les "llàgrimes" de xocolata.
2. Per fer el farciment: batre el formatge en un recipient fins que quedi cremós, i aleshores afegir-hi el sucre, i seguir batent fins que quedi una mescla fina. Afegir-hi els ous poquet a poquet, batent-ho bé després de cada interval. Posar-hi la xocolata i seguir batent fins que tot plegat quedi ben mesclat. Després s'ha d'extendre aquesta mescla sobre la base preparada i posar-ho al forn 30 min. fins que qualli. Treure-la, deixar que es refredi i posar-ho a la nevera fins que quedi consistent.
3. Per fer la cobertura: Poseu la xocolata i la nata al bany Maria. Remeneu fins que es fongui la xocolata i quedi una mescla fina. Repartiu-la sobre el pastís, i (si voleu) feu-hi un dibuixet amb una espàtula . Guardeu-ho a la nevera fins que quedi consistent.
4. NO és de règim. NO va bé per fer 8a.

Paret del Migdia - Via Satàn

El Francesc tot maquejat i Satàn esperant-nos amb els braços oberts. Bonic, bonic, tot: el dia, la paret, el lloc, el company i la roba que duia.

Envoltats de bèsties ferèstegues que ens escopien pedres, però que per error ho feien cap abaix sense veure que érem per damunt. Es veu que això del blog es tracta de dir coses més útils. No en sé més. SORRY.

Info útil: via molt maca i recomanable. Tricams al poder !! Mort als aliens !!

Ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=606

Canalda: Directa Estel

Ahir vam estar per Canalda amb el Sergi, per repetir una classica de la paret, la via Directe Estel.

Via canaldera, amb els tipics passos de panxes i les assegurançes on han d'estar ( be potser no totes...), nosaltres vam agafar els aliens i els tascons, tot i que la via esta equipada, s'agraeix portar-los per alguna excursioneta o travessa mes llarga del que voldries...

Aqui van algunes fotos

Roc d'en Solà: Via Paraimara

Visita al roc d'en Sola a Perles amb el Jordi, el Sergi i un servidor, per repetir la via Paraimara.

Via amb passos espectaculars, d'estil similar a la seva veina La Balena Blava i el Petit Princep, ( es dels mateixos equipadors), pero potser una mica mes equipada.

En aquet enllaç trobareu les ressenyes de les dues vies http://edunz.blogspot.com/, del tot recomenables.

Em temptat una mica la sort i em posat a prova la llastra del tercer llarg... ( no semblava tant sospitosa) i surt en lliure un llarg curt pero tibaner de 6c en conjunt, o almenys aixo ens a semblat...

Aqui teniu unes fotos.

Etiquetes dels aliments

Estanislau Verdet. Una mica de música II

Aquest cop catalana.

Ja fa uns mesos que em vaig comprar el disc, i penso que potser no serà el disc de l'any, però està prou bé.

Si us mola, podeu remenar les cançons d' U_mä i de la Maria Coma.

Via Absurdistan - El Peladet

Ep !! Amb un primer llarg en "scotish conditions" de fred i una mica de pluja, només les ganes del company han fet que haguem pujat aquesta via.

Molt guapa, com quasi totes les de la paret.

Només ressenyar que els ponts de roca que marca el topo al segon llarg, s'han de posar, no hi ha cordinos (crec que encertadament). De totes maneres, són fàcils de trobar.

Apa, a disfrutar-la.

divendres 14-11-2009 Mares del Sur 220mt. 6a

El divendres amb el Francesc vàrem escalar aquesta via al Pollegó de la Vinya Nova i vam experimentar amb els tricams als forats de Montserrat, quina descoberta!!! Queden realment bé i donen molta confiança . Via guapa amb uns últims llargs de roca molt bona .

Sergi.

Escalada esportiva. La Pauta i El Gerro.

Aprofito avui que descanso per penjar les ressenyes dels dos llocs on hem pogut escalar aquesta setmana. Ha sigut tot freeki, de moment, però són dos indrets que bé valen una visita.

El dilluns vam estar escalant a La Pauta.

Normalment conduir tanta estona per després no aixecar-te més de 25 metres no ho faig gaire sovint, però aquesta escola el que té de bo és que un cap acabes l'activitat, pots continuar criticant la resta del "mundillo" prenent una copa de vi al forn d'Artesa.

I ahir, vam estar al Gerro, al vessant sud de Montserrat. La ressenya l'he treta d'aquí.

La paret és més desplomada del que sembla quan te la mires des del camí, i el tipus l'escalada fa honor al nom del bloc. Contràriament al que sembla des de peu de via, són escalades de continuïtat, exceptuant el 7b i el 6c de més a la dreta, que tenen passos on s'ha d'apretar les dents de debò. No descobreixo res, és molt evident.

L'única cosa que realment va tallar el rotllo va ser les restes de paper de vàter que algú/alguna escalador/a va deixar sota una pedra ben bé a peu de via. Collons ! No costa tant posar-ho dins d'una bossa de plàstic i llençar-ho al contenidor, no ?

Baffin

Un vídeo sobre l'activitat que un grup de belgues han fet aquest estiu a Baffin. Han intentat (no sé si amb èxit) alliberar una via de fa 15 anys d'artifo.

Potser hi reconeixeu alguna cara,...

Roca Monera (paret N de Farena)

"Paret ideal per als dies calurosos d'estiu". Això és el que haviem llegit en algun llibre i ... Aquí ens teniu: El dia més ventós i fred de tota la tardor aquest parell d'imbècils (Willow i Llullu) fem la Fernández-Molero i la Catalunya. Son dues vies molt ben parides i ràpides.

La primera es troba totalment sobrereequipada amb parabolts i en tindreu prou amb 15 cintes, una clau anglesa i un martell per passar una bona estona i fer una bona obra. De la ultima reunió original mola més sortir recte amunt i flanquejar per sota un sostre cap a l'esquerra i passat aquest, recte al cim. És més cabró però molt més bo. La via es pot fer en dos llargs (50 i 40m)

La Catalunya té una mica més d'entitat i una mica menys de ferro. Hi hem posat algun alien i algun friend però si aneu una mica forts passareu amb cintes. L'hem parit en tres llargs (20, 30 i 40m)

"algo es algo dijo un calvo" en trobar un pèl a la sopa...

Playing for Change i Robert Randolph.

Ei mireu, els ianquis, a part de bones fisures també tenen bona música.

Colorantes Permitidos i GEDE

La setmana passada vaig escalar amb el Sergi la via Colorantes Permitidos, a l'Elefantet.
Via molt recomanable, però atenció, algún graciós ha robat la xapa del segon parabolt al tram de 6b+. Es passa bé amb una plaqueta recuperable o amb un cordino.

Després, per acabar d'aprofitar les poques hores de llum que hi ha a aquestes alçades de l'any, vam escalar la GEDE de l'Elefant, una superclàssica de Sant Benet, equipada i també molt recomanable.

Canalda: Víctimes del 92

El dissabte passat (31/9/09) vam fer amb l'Edu Torrens la Victimes del 92. Bona via i bona roca (per ser Canalda). Està reequipada amb parabolts però s'ha d'escalar...
Us poso alguna fotilla i la ressenya.

Intent a la Freekòpata

Convertim el primer intent a la freekòpata en un éxit rotund. Hem escalat el primer llarg (quasi) en lliure.
És 6a, però teniem unes condicions climàtiques molt adverses,...
Dia molt ventós i fred que no convidava a escalar aquesta via, que amb un bon sol segur que es disfruta molt més.

Al primer llarg hi entra més o menys bé un alien groc al tram de la baumeta (6a+) a la ressenya de ressenya.net. La resta està prou ben assegurada.